Vivència del Dia de la GOAC 2024

A primera hora del Primer de Maig, l’Agència cristiana de notícies Flama ha publicat l’entrevista al Grego Belmonte Ferrer, com a membre del SIPOC (Secretariat Interdiocesà de la Pastoral Obrera de Catalunya):

Aquí l’entrevista.

Junt amb la Pastoral Obrera de Barcelona, membres de la GOAC han assistit a la manifestació de les 11.30 h, de la mateixa manera que a les 18 h s’ha fet a la manifestació de la tarda.

El migdia, com cada any, s’ha celebrat el Dia de la GOAC. Enguany ha estat especial: s’ha estrenat la pancarta de la nova campanya «Cuidar el treball, cuidar la vida», i s’ha dedicat el moment de la sobretaula a tractar «La salut mental. Com es veu afectada al treball?»

A les 2 de la tarda, tot estava preparat: les taules parades, també la taula de les publicacions de l’HOAC… i el guarniment que indica el treball goacista encarnat en el món obrer organitzat, en l’Església que és Acció Catòlica en la Pastoral Obrera. 

 

En acabat el dinar de germanor, la presidenta diocesana, l’Èrika Fabregat Muñoz ha presentat la Jornada i el sentit d’aquesta edició del 2024.

A continuació, el responsable diocesà de Formació, el Fran Viedma Rus, ha donat la paraula a l’Ivan Molinos Meire, goacista en Formació Inicial que ha comunicat què és «Sindicalistes i activistes en l’Església» i que la primera reunió d’aquest grup de la Pastoral Obrera de Catalunya serà dins de la setmana del 20 al 26 de maig.

Tot just després, Viedma ha explicat el Veure i el Jutjar de l’activitat «La salut mental. Com es veu afectada al treball?», tot començant per agrupar de 6 en 6 el centenar llarg d’assistents i per preguntar-los:

«De debò que tens 8 hores per a treballar, 8 per a descansar i 8 per al teu oci-formació-vida·de·compromís·social?»

 

S’ha fet una dinàmica per a copsar la importància de cuidar-nos mútuament.

A la pantalla han anat apareixent imatges i textos:

Discurs del Papa Francesc a les Associacions Cristianes de
Treballadors
Hem de fer el possible perquè, a través de la nostra feina —el «treball lliure,
creatiu, participatiu i solidari», l’ésser humà expressi i augmenti la dignitat
de la seva vida.

Del quadern de Pastoral Obrera “Què entén l’Església per treball
decent”
“En realitat, el temps és un regal (de Déu) que es rep, s’aprecia i es valora, on
podem iniciar processos d’avenç humà, on podem prestar atenció a la vida
que ens envolta. És per això que necessitem temps per treballar, i temps per
descansar; temps per al treball, i temps per contemplar la bellesa del treball
humà i la natura (LS, 12).”

Èxode 17,12
“Quan a Moisès començaven a pesar-li les mans, li van acostar una pedra, i
ell s’hi va asseure. Aaron i Hur, un a cada banda, li sostenien les mans. Així
les va mantenir fermes fins a la posta del sol.”

De la Pepa Torres Pérez en honor a les dones del 30M*
«Perquè volien braços, però hi van arribar persones».

* El 30 de Març: Dia de les lluites de les treballadores de la llar al món

 

Finalment, la síntesi d’allò aportat pel diferents grups…

DSC00988

… així com la invitació a l’Actuar han estat a càrrec del Ferran Piñeiro Rodríguez.

DSC00970
 

Aquí el més essencial de les seves paraules:

«Hem exposat fets en els que constatem que encara som molt lluny de la repartició de 8 hores de feina, 8 hores de descans i 8 hores per al creixement personal, l’oci, la formació, el compromís, la militància. Per una banda, perquè no és veritat que les jornades laboralssiguin de 8 hores, cada dia exigeixen més que tinguem una dedicació a tempscomplet. Per l’altra, perquè hem de comptar en aquest temps de feina elsdesplaçaments –del lloc on vivim al lloc on treballem, i viceversa–, i el fetque sovint la nostra feina no s’acaba estrictament al lloc on la realitzem; és adir, de vegades és la feina com a tal, però d’altres també hi són lespreocupacions, els mals de cap, li dones voltes a problemes, a situacions ocom gestionar millor la feina que fem. Hem d’entendre que una part de lafeina són també les cures, la cura de les famílies, la cura de la gent del voltant, aquestes hores també haurien de ser considerades hores de feina, tot i que no siguin remunerades i s’haurien de tenir en compte.

També constatem amb els fets que expliquem que, a les 8 hores aquelles que en teoria haurem de dedicar al creixement personal, a la formació, a l’oci… el temps que bàsicament és el compromís, el treballar per la transformació del món en què vivim, ens trobem que la nostra societat ha convertit en mercaderia no només el nostre treball sinó que, fins i tot, utilitza conceptes com utilitat o benefici el temps que nosaltres no estem treballant. Llavors, molta gent es pregunta quin benefici té el jo poder-me dedicar al que seria transformar la realitat en la que visc, construir una societat millor… I això també és una cosa que ens ha de fer prendre consciència que cal reivindicar que, ens aquestes 8 hores teòriques que hauríem de dedicar-hi però que ja hem vist que no tenim per a tot aquest aspecte, el compromís, la militància no resten, sumen, no ens treuen vida, ens donen vida, no són un un entrebanc per la meva felicitat; ans al contrari, són un element que em pot donar molta felicitat, i això fa que prenguem consciència molts cops de que estem vivint uns valors que no es comparteixen amb la societat capitalista que ens envolta.

Davant d’aquesta realitat, resulta que és cabdal poder entendre que ser persones rares, persones que volem fer coses que poden estranyar perquè no són econòmicament rendibles, perquè no tenen una utilitat immediata, perquè no se sap ben bé quin benefici se’n pot treure –quan parlo de benefici, fins i tot, un benefici a nivell de la compensació–, doncs no, el que hem d’entendre és que realment la nostra acció ha d’anar cap aquí, cap a defensar la situació de estranyesa dels altres i de raresa pròpia, perquè és en
aquest compromís que desenvolupem on es troba allò fonamental. És en aquestes petites accions que fem, però sobretot en aquestes comunitats que anem creant, perquè nosaltres sabem de la importància que té, per poder transformar el món, la creació d’espais de trobada (trobada entre les persones, espais on compartim les reflexions, en què ens posem d’acord sobre quines accions són més oportunes realitzar, espais en els que moltes vegades el que fem bàsicament és acompanyar-nos les unes a les altres). Aquesta és l’acció vertaderament important: el fet de donar testimoni malgrat que sigui a contracorrent, malgrat que a l’actualitat no es valori que nosaltres anem creant aquests espais de trobada, anem creant aquests espais de reflexió, anem creant aquest espais de debat de creació d’idees, però també d’acció transformadora.
Tot plegat ho considerem fonamental. I ho és perquè molts cops recau sobre nosaltres la responsabilitat de mantenir encesa una flama, una flama que si l’apaguéssim realment ningú no trobaria on apropar-se. Sovint és decebedor trobar-se una concentració amb 20 persones, a vegades ni això, però… ¿us imagineu que no hi haguessin ni aquestes 20 persones per denunciar aquelles situacions que trobem injustes, que creiem que s’ha de focalitzar per trobar una transformació? Si no hi hagués estat per aquesta gent rara que som nosaltres, per aquesta gent que manté el compromís quan el compromís no té cap sentit, estaríem molt pitjor del que estem.

És un moment de resistència, de mantenir-nos ferms en allò que creiem. Mentre no trobem noves fórmules d’organització, de transformació de la realitat… no hem d’esperar que ningú ens il·lumini, hem de continuar fent el que hem fet fins ara, perquè això té un valor immens. El que hem detectat avui ens diu que hi ha molt camí per fer, per aconseguir que les persones tinguem com a mínim 8 hores de vida diària per poder dedicar-les al creixement personal. El que hem de fer es reivindicar aquestes hores com a
no productives, com a inútils, com a hores que no tenen cap benefici economicista, però que són hores que ens humanitzen, que ens fan realment persones, que ens fan comunitat, i això és el que és realment important, ser persona i comunitat per anar cap a la transformació de la realitat que ens envolta, cap al Regne (en el nostre llenguatge).»