08 nov. Trobarem a faltar el teu somriure, Grego
«Naixia novembre i venien als nostres cors totes les persones santes que han format part de les nostres vides i hem tingut el regal i el do del seu testimoni. Des del dia 5, la Grego Contreras Pérez romandrà també en el nostre record per sempre. Ella va ser presidenta de la GOAC (Barcelona-Sant Feliu) i, sobretot, deixeble enamorada i practicant del sí de Rovirosa. El divendres 7 de novembre de 2025, a l’oratori del tanatori de la seva estimada Santa Coloma de Gramenet, va celebrar-se la cerimònia per la seva ànima i pel consol de la família i de tothom. Consol i càrrega de joia i d’esperança gràcies al testimoni obrer i cristià d’aquesta gran lluitadora.
La Grego va representar la GOAC durant molts anys a la Plataforma d’Entitats Cristianes amb les Persones Migrants. La tindrem molt present en la celebració el dia 20-N del seu 20è. aniversari.
Després del «Canto a la libertad» d’en Labordeta, mossèn Xavier Morlans Molina va fer la cloenda de la cerimònia amb aquestes paraules engrerscadores i plenes d’agraïment: «Visca la Grego i visca Santa Coloma!»
Autor de la imatge: Josep Pitarque
La nostra germana Grego ens ha deixat després d’un llarg temps de malaltia que ens havia privat de la seva fidel companyia. En aquest moment de tristesa, la recordem en la seva activa vida com a goacista. No hi ha hagut cap acte diocesà (assemblees, eucaristies, gestos públics, celebracions, reunions quotidianes) en què ella no hi fos. A més, d’una manera proactiva realitzava les seves aportacions, que provenien de la seva cultivada espiritualitat i del seu compromís obrer i social. A través del seu vincle amb l’HOAC general (o bé representant la nostra diòcesi en Comissions i Plens, o bé com a militant a Assemblees, Cursos d’Estiu…), va teixir relacions i amistats que avui la recorden d’una forma molt especial. Ens costa acomiadar-nos, i per això, amb més afany preguem a Déu, Pare i Mare, perquè l’embolcalli de la seva tendresa i de manera plena abasti la salut i la vida que només Crist obrer pot donar-li. Berchmans Garrido Pérez |
Vull agrair un cop més la petjada que ens llega la nostra companya Grego. Sempre recordo el seu coratge i determinació. Va coincidir un cop fort en la seva vida personal amb la celebració dels cursets apostòlics de l’HOAC. En comptes de desistir de gaudir-los, ella va ser amb nosaltres i ens va regalar el seu testimoni de superació. Mamen Fernández Orio |
Dins del meu cor, la imatge que tinc de la Grego és la d’un arbre fort, sec, dur i també tendre en les seves fulles. Com la cançó d’en Labordeta “Somos”. Així ho vaig sentir a la cerimònia de comiat. I així és el meu record del moment quan la vaig conèixer a la GOAC. Gràcies, Grego, per aquest temps compartit! Maria José Navarro Munuera |
Si em demanen una instantània del que la Grego va representar per a mi i per a la GOAC al llarg de molts anys, destacaria la seva capacitat de “presència” allà on hi havia injustícia, algú patint, alguna nova realitat social que estava apareixent… Sense pensar-ho gaire, el primer que buscaves al teu entorn era la presència de la Grego i anar a preguntar-li si ja en sabia alguna cosa. Aquest fet, veritablement social, es va perllongar molts anys, de tal manera que, quan per motius de salut, ja no la vèiem on sempre l’havíem trobada, la pregunta obligada era “On és la Grego?”.La seva mort ens ha colpit. Jo ho he sentit especialment, més encara quan la Maite, la seva filla, em va dir que els darrers dies de la seua vida havia citat el meu nom. Aquest “retrobament” a través de la Maite m’ha fet recuperar els records de tants anys de fidelitat a la GOAC, a Santa Coloma i a la classe obrera que la Grego va mantenir fins pocs dies abans de morir.Grego, descansa en la pau de Déu. Ara, després del teu traspàs, et tindrem present d’una altra manera, però tan real com la que has acabat de deixar! Ramiro Pàmpols Colomines, consiliari a la GOAC de Barcelona-Sant Feliu |
Que Déu tingui la Gregorina als seus braços Recordar-la, tornar a sentir la seva presència, té una gran importància. Era una persona obrera i cristiana en un món en què cada cop va desapareixent de maneres poc clares el que fa referència a aquella fidelitat obrera que la Grego tenia tan interioritzada i que practicava contínuament, de forma crítica i col·laboradora. De vegades, pensaves que la Grego era una goacista fonamentalment d’església i de comunitat. Però Grego era una seguidora de Jesús que tenia perfectament sintetitzades la seva identitat cristiana i, per tant, la impossible separació de la fidelitat a Crist i al món obrer. És a dir, a les seves companyes treballadores a les quals en últim extrem acompanyava, acollia i “lluitava” junt amb elles per la transformació permanent que construeix Justícia i Regne. Grego, el teu compromís no era una opció, sinó més aviat era constitutiu de la teva manera de pensar, de sentir i de viure. Amant de la teva parròquia, eres de missa diària; ens representaves al Consell d’Acció Catòlica, i arreu la GOAC hi era a través teu; ens enviaves puntualment els estudis d’Evangeli de mossèn Emilià Almodóvar Molina; la teva mirada i tu vestíeu de violeta; gens amiga de l’especulació, defensares la Bastida i una Santako d’allò més verda; gairebé fins al final dels teus dies en aquest món, vas escoltar, deixar-te acompanyar i acompanyar moviments i persones que pateixen la bretxa de gènere, la manca de drets laborals, d’habitatge digne, de respecte a l’origen o al color de la pell… Dels teus llavis sentíem Sant Miquel, família, ateneu, accident laboral, carestia, empadronament, comunitat, Singuerlín, presó, Marea Pensionista, CIE, mani, acampada, concentració, solidaritat, Pau… Amor. Un veritable testimoni a seguir i a agrair. |
Ferran Fuguet Ros: «La Grego es feia apreciar i ens apreciava molt.»
A l’esquerra d’ella, Ramiro Vega Pérez (EPD) i Ramiro Pàmpols Colomines sj. A la dreta, Ferran. Autor de la foto: Berchmans Garrido Pérez.