«SOS barri del BeSÒS!» + l’Associació de Veïnes «SOS Besòs»

 «SOS barri del BeSÒS!» + l’Associació de Veïnes «SOS Besòs» i famílies de goacistes que hi viuen difonen les seves concentracions de cada divendres perquè el municipi actuï urgentment contra la cronificiació de l’aluminosi i els mals estructurals de molts edificis

L’aluminosi continua i, pel que fa al Besòs, moltes famílies hi estan afectades pel ciment aluminós i per danys estructurals
en els seus habitatges

L’hemeroteca i la memòria de la gent expliquen que als anys 70, van aparèixer els primers símptomes de degradació dels habitatges. L’informe tècnic de l’Ajuntament de Barcelona va aconsellar el 1977 fer caure 30 d’aquests
edificis. Però, finalment, únicament es van enderrocar tres finques i se’n van aixecar tres més per reallotjar les persones afectades. És a dir, per a la majoria la demolició no es va fer i es va optar per reforçar els fonaments.

Més endavant, el 1990, l’alarma es va desfermar, quan l’Ana Rubio, veïna del Turó de la Peira va morir en desplomar-se el seu pis. Aleshores, un estudi encarregat per la Generalitat va estimar que el 52% dels habitatges construïts a Catalunya entre el 1950 i el 1970 -uns 467.000- es van fer amb ciment aluminós. Aleshores, es van enderrocar immobles i es van reallotjar desenes d’habitants dels veïnats obrers.

Però la «desgràcia» persisteix.


Ja l’any passat la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) va denunciar en roda de premsa que el Compromís per al barri del Besòs- Maresme només ajudaria una de cada cinc vivendes afectades amb aluminosi. “Alguns dels edificis que van ser rehabilitats el 2012 i el 2013 avui dia tenen de nou mesures cautelars perquè la rehabilitació que es feia no era integral i, per tant, l’evolució de la degradació ha continuat”, va afirmar Teresa Pardo, responsable d’habitatge del Besòs-Maresme de la FAVB. Una altra queixa és la manca de terminis d’execució [real] dels projectes recollits al Compromís: de les 64 actuacions, 37 són projectes que estan per definir i que tenen un termini fins al 2025.

Pardo ha recordat que el barri del Besòs-Maresme és un dels barris amb renda per càpita més baixa de Barcelona i de Catalunya i per això és “urgent” invertir-hi “per equiparar-lo a altres barris veïns”.


Som al 2023. Un sostre del carrer Tessàlia 4 s’ha desprès, en un pis on fa uns dos anys van començar a aparèixer esquerdes. Al número 6 del mateix carrer, hi ha pisos que fa sis anys que estan apuntalats. Tot i que algunes de les cases en pitjor estat es troben al carrer d’Alfons el Magnànim, als números 40, 42 i 44, on la situació s’ha vist agreujada amb la vibració del tramvia, que passa pel costat de les cases.


«No es van substituir totes les bigues amb aluminosi i la degradació estructural va continuar. Només s’han anat posant pegats.»
Un altre barri que també és a l’Àmbit de regeneració urbana de l’IMU (Institut Municipal d’Urbanisme), on s’hi donaria impuls amb els fons «Next Generation», és el barri de la Pau. I a dos anys i poc de la finalització del termini d’aquests fons, el projecte de l’IMU per a la Pau segueix sense arrencar.