Sector de Dones

El Sector de Dones de la GOAC reuneix aquelles companyes que tenen centrat el seu compromís obrero-cristià en el camp de la Fe i els feminismes. Al Sector hi ha militants i també simpatitzants de la GOAC.

La GOAC considera fonamental el treball de reflexions i d’acció que aquestes seguidores de Crist ens proporcionen. Elles ens conviden a mirar atentament com tractava Jesús totes les persones, totes, molt en especial les dones. Ens conviden, en fi, a actuar conseqüentment dins del nostre món obrer i dins l’església.

Porten la seva essència de goacistes i feministes a la feina, al sindicat, al barri, a la família, a l’església i a tot arreu.

Pel que fa a la transformació evangèlica de l’Església, estan unides a altres col·lectius. Elles, que empenyen la igualtat i la no discriminació a l’Església, han estat cofundadores de la Coordinadora de dones creients Alcem la Veu.

Tenen llarga vida «fins que la igualtat faci costum» dins la societat i dins l’Església.

“Des d’Alacant volem seguir l’empremta de tantes dones que
reivindiquen que la igualtat es faci costum a l’Església”

La «Revuelta de las Mujeres en la Iglesia» és un moviment que s’ha anat gestant des de la trobada còmplice de feministes cristianes ja organitzades i que va arrencar el 8 de març del 2020 amb mobilitzacions als carrers. Unes protestes, cada cop més articulades en propostes, que de mica en mica s’ha anat estenent per les diòcesis. Una de les incorporacions més recents ha estat Alacant. Per conèixer aquest procés entrevistem Begoña Baños, militant de l’HOAC i una de les seves impulsores.

Captura de pantalla 2024-03-06 094235

Per què us heu animat a organitzar la «Revuelta» a Alacant?
Som dones cristianes i estem convençudes que aquest impuls ve de la Ruah (Esperit Sant). A més, ens hem contagiat de l’experiència transformadora de les «Revueltas» iniciades a altres localitats. Desitgem seguir l’empremta de tantes i tantes dones creients que ens han precedit tot reivindicant que la igualtat es faci costum a l’Església. Nosaltres també volem denunciar les causes que invisibilitzen i releguen les dones creients, i col·laborar en la
construcció d’una comunitat eclesial sinodal, horitzontal i inclusiva, que valore els carismes i dons de dones i homes per igual.

 

Quins són els objectius que us heu marcat?
En aquests moments inicials, ens hem plantejat dos objectius: d’una banda, impulsar el moviment «Revuelta de Mujeres en la Iglesia» a la diòcesi d’Oriola- Alacant; i, de l’altra, contribuir a la construcció d’una Església igualitària, justa i evangèlica, on es reconegui a les dones, de fet i de dret, la participació plena en ella.

 

Què heu anat organitzant des de llavors? i què teniu previst?

L’any 2023 va ser, sens dubte, decisiu per iniciar la nostra «Revuelta», apropant- nos i aprenent del compromís d’altres referents cristianes: ens vam reunir amb militants de l’HOAC de València que participen a Alcem la veu, vam assistir a la reunió estatal del Sector Dona de l’HOAC, on vam descobrir el compromís de moltes militants amb les «Revueltas» de les seves diòcesis, i vam participar en la II Trobada estatal de representants de la «Revuelta» celebrada a Ciempozuelos. La nostra estava a punt d’esclatar.

 

Al juliol, ens vam reunir a Alacant un petit grup de dones de diferents realitats eclesials interessades en aquest moviment amb la finalitat de definir possibles objectius i accions comunes. Per a nosaltres, aquesta reunió va suposar el germen. Al novembre, arrenquem amb el nostre primer acte públic: la presentació del llibre de la «Revuelta de Mujeres en la Iglesia». Alcem la veu, on comptem amb la presència de la nostra estimada Pili Calle Humanes, una de les autores, que ens va compartir la seva experiència en aquest camí de treball per la dignitat de les dones
a l’Església.

 

Al gener de 2024 vam celebrar la nostra primera assemblea de dones cristianes a Alacant, per tal de posar en comú els reptes per a aquest curs i decidir entre totes on volem arribar i quins passos podem anar fent, incidint en l’acció, la formació, l’espiritualitat i la comunió.

 

Sumant-nos a la iniciativa estatal, i sota el lema Memòria i esperança, aquest diumenge 3 de març, ens concentrarem a la porta de la concatedral d’Alacant i visibilitzarem els perquès de la nostra acció. Al llarg d’aquest any, també abordarem la formació per descobrir grans dones de la història de l’Església invisibilitzades i aprendre a mirar la Bíblia amb ulls de dona.

Captura de pantalla 2024-03-06 095447

Us coordineu amb altres dones o “revueltas”?

Estem connectades amb la «Revuelta» estatal i amb el territori de parla catalana Alcem la veu, a través dels diferents canals de comunicació que permeten les tecnologies i les xarxes socials. Així, anem sabent les unes de les altres i ens anem cuidant.

Ens sentim part d’un moviment en xarxa i per nosaltres ha estat un element fonamental de força i esperança saber-nos acompanyades per altres germanes. Dir «Revuelta de Mujeres en la Iglesia» és parlar de sororitat, una realitat que cal construir entre totes.

Recomanem:

Video Youtube

Article Catalunya Religió

Reel instagram

«No hi som totes, falten les internes»

La vaga del 30 de novembre al País Basc Sud ha estat un punt àlgid en la denúncia de la situació de les dones del sector de les cures, en especial aquelles que es troben sense drets i sense papers.
Milers de dones hi han participat. “El dia d’avui és un gran avenç en aquesta transformació que necessiten les cures”, van afirmar les convocants.

Pancartes, cassolades, pluja i persianes baixades s’han donat en aquesta vaga feminista en què les manifestants han reivindicat un sistema públic de cures.

231130 No estamos todas-INTERNAS-vaga 30N

«Això és una fita no només a Euskal Herria, sinó també fora de les nostres fronteres. La resposta que rep aquesta vaga és molt important. La revolució i transformació de les cures ja és imparable», va dir Garbiñe Aranburu, secretària general del sindicat LAB.
Va afirmar, a més, que “aquesta vaga serveix per conscienciar sobre la problemàtica de les cures, que no és exclusiva de les dones, sinó una obligació de tota la societat”. “Cal repartir i reorganitzar les tasques de cura”.

Amaia Muñoa, del sindicat ELA, va destacar el fet de “milers de persones participant en les mobilitzacions convocades a més de 100 pobles i ciutats”. “Això posa en valor la feina feta pel moviment feminista juntament amb les organitzacions sindicals i socials”, va indicar.
La portaveu d’ELA va incidir en un dels punts principals de la vaga feminista convocada aquest dijous: “Demanem un sistema de cures diferent, que posi les persones al centre, i que sigui públic, gratuït i universal de qualitat”.


El Moviment Feminista va remarcar l’ampli seguiment obtingut per la vaga. La seva portaveu Naia Torrealdai va subratllar: “Avui és un dia històric, però no s’acaba aquí. Avui és un dia per canviar el futur”.
Som “per un sistema de cures públic i comunitari, per la construcció del dret col·lectiu a la cura”, “contra la privatització i mercantilització”, i a favor dels drets de les dones “que viuen en condicions inacceptables realitzant les tasques de cura i en sectors feminitzats”.
Davant d’aquesta situació, es tracta en definitiva d’una lluita “per unes vides dignes, pel dret a ser cuidades al llarg de tota la vida i a cuidar amb el mateix compromís” i “per exigir responsabilitat als que mantenen el sistema actual”.
Tant les empreses com els organismes públics han creat “una estratègia deliberada” per “mercantilitzar, privatitzar i especular amb diferents necessitats de cures”.
Aquí “les cures són un eix de violències i desigualtat per a les dones treballadores”, i en aquest context “s’entrecreuen i retroalimenten” la racialització, la situació d’estrangeria i l’estatus social. “Les cures, en aquest món injust i desigual, estan sexuades, racialitzades, estratificades.”

Font de l’article

231130 mural ESKOLA FTA vaga 30N

El sindicat Steilas felicitava les persones participants i el moviment
feminista. Destacava la capacitat conjunta per sortir al carrer, fer propostes integrals i organitzar-se. Felicitava també els actors sociosindicals que s’han sumat al procés, «hem fet el camí junts i la jornada històrica ha estat possible gràcies al compromís de treball i participació.»
Ha sigut el cúmul de diferents treballs: «crear assemblees, mantenir les existents, cosir noves aliances, sobretot amb treballadores de la llar i de cures, socialitzar la crida al dret col·lectiu a les cures, arribar a sectors que fins ara no s’havia arribat amb aquest tema, compartir les propostes fetes pel
Moviment Feminista amb homes i creant espais de col·laboració, exigència de responsabilitat, decidir els propers passos… la llista és interminable.»
«Quan vam començar tot això, ens va quedar clar que aquest sistema era insostenible. Era urgent que el treball de cura deixés de ser feminitzat, racialitzat, mercantilitzat i privatitzat. Teníem clar que ens havíem d’organitzar i posar en marxa mecanismes per fer-hi front. I estem treballant per assolir aquests objectius.»
«Sabíem que no seria fàcil, però hem inventat noves formes de lluita i noves maneres de participar en la vaga. Hem tombat la imatge eterna de la vaga.»

A les llars d’infants i 0-3 hi va haver un seguiment del 75%.

D’altra banda, el seguiment de les cuines i la neteja ha estat molt
ampli i moltes cuines s’han tancat. També ha tingut un gran suport a les universitats públiques, l’activitat als campus gairebé s’ha mantingut.
En canvi, a les escoles concertades, el seguiment a les escoles és superior al 75% al País Basc, superior al 90% a Navarra i encara que ha estat inferior a les escoles d’iniciativa social del País Basc, ha tingut un impacte. a la majoria de les escoles, essent diferents per territori i regió.

«L’endemà de la històrica jornada de vaga, ens hem reunit davant la presidència i el govern de Navarra: a Vitòria i a Pamplona. Tenim una petició clara: que promoguin una taula interseccional. Una taula de treball i debat formada per múltiples sectors.
Ara ens toca mantenir les petites flames poble a poble. De cara al futur, seguirem treballant pel dret a l’atenció col·lectiva i per un sistema d’atenció pública i comunitària. Tenim alguna cosa per inventar, alguna cosa per guanyar, alguna cosa per crear i mantenir. Paral·lelament organitzarem noves mobilitzacions i seguirem aprofundint en l’Acord Popular.»

Font de l’article

231130 companyes Steilas

Sobre l’amor i la llibertat de les dones

El 25 de novembre, dia internacional per l’erradicació de la violència contra les dones

Neus Forcano Aparicio – «Alcem la veu»

FORCANO APARICIO Neus

Aquest dissabte 25 de novembre és el dia internacional per l’erradicació de la violència contra les dones. Un dia greu que pren densitat perquè es fa memòria de les dones que falten, de les desaparegudes, les apallissades, les violentades, les assassinades.

Un dia que aixeca remor de denúncia, que prepara un crit en comú perquè tothom s’aturi i digui, amb nosaltres, amb totes les nenes, les joves, les dones, que ens volem vives.

Aquest lema de “ens volem vives” continua escrit a les parets de les ciutats, a les pancartes feministes, és un mantra o una pregària, o un murmuri pronunciat amb les dents serrades que dona força, esperança, i manté ferma la voluntat per, malgrat els obstacles i les violències, buscar sentit en el viure de cadascuna i de les comunitats on som.

La genealogia feminista que ha dreçat camí de llibertat abans que nosaltres és una mostra que, en les pitjors i més adverses circumstàncies externes, l’autoconsciència i l’autoempoderament són possibles. En l’antiguitat, les dones van haver de demostrar que tenien ànima i que podien tenir experiències espirituals fonamentades; en l’Edat Mitjana, van lluitar per la seva subjectivitat i van afrontar les mofes i burles que les desacreditaven com a éssers sense raó ni capacitat intel·lectual. Tot i la misogínia cruel, llegiren, escriviren, entraren a la universitat, i van reclamar la igualtat política. Després, van aconseguir millorar les condicions laborals, van reclamar drets reproductius i drets sexuals, i han aconseguit fer-se sentir en espais públics. La meva capacitat d’acció, doncs, és la meva experiència de llibertat. Les circumstàncies externes evidentment que condicionen, però un acte de llibertat és una experiència interior, de determinació i de voluntat. Crec que l’autoempoderament no depèn tant dels estàndards generals externs que em marca la societat o la religió, sinó de la manera amb què em relaciono amb aquests estàndards i normes. ¿Quin marge d’acció agafo respecte aquests estàndards apresos o hegemònics? ¿Quin marge de llibertat em prenc?

Ara bé, a la capacitat de consciència i d’empoderament, hem d’afegir-hi la intersubjectivitat, perquè som éssers relacionals i les accions pròpies afecten els altres. “Estimar és voler estimar”, ens diu bell hooks, escriptora i activista afroamericana que desfà el mite romàntic de l’amor i defensa que, més que sentiment, l’amor és una acció per transformar el nihilisme, la cobdícia, l’obsessió pel poder que domina la nostra cultura. L’amor és acció i emoció participativa; l’amor és una forma d’assumir responsabilitat i adquirir compromís creatiu davant del que els passa a les altres i al món. L’amor és polític i és un gest ètic perquè busca el vincle i el benestar per a l’altra persona.

La llibertat no és una resposta, és un viatge, doncs. És per això que m’agrada quan les dones ja no es veuen com a víctimes tot i el patiment i el dolor que han sofert a causa de les guerres, a causa de la persecució per ser líders comunitàries i sindicals, a causa de l’abús de poder i l’abús sexual, a causa de la vulnerabilitat que suposa haver d’abandonar la pròpia terra i la pròpia casa per aventurar-se a travessar mar i fronteres…i no s’autocomprenen com a víctimes perquè es reconeixen la pròpia identitat (que no és identificació) i lluiten la seva dignitat i la seva llibertat. 

Quadern HOAC de Neus F-A-

La llibertat demana coratge. En les religions i tradicions de saviesa, en tant que organitzacions humanes i institucionalitzades, també s’esdevenen abusos de poder, abusos sexuals, menyspreu i jerarquitzacions que marginen persones respecte d’altres per causa del masclisme, del clericalisme, de concepcions de gènere caduques i que cal revelar, obrir, afrontar. Les esglésies i les comunitats religioses farien bé de reconèixer públicament aquests errors, aquests abusos comesos, i refer, així, vincles.

Les religions i les tradicions de saviesa ens ofereixen, al mateix temps, una rica varietat de narratives i explicacions mítiques per comprendre’ns com a persones i com a comunitats. El cristianisme i el judaisme comparteixen la història de l’alliberament del poble sota el jou de l’esclavitud. El poble hebreu en captiveri sota el poder d’Egipte és convidat a trobar aigua en el desert i a buscar el coratge en la paraula. En el llibre de l’Èxode, que és també un viatge cap a la terra promesa, són importants les paraules que, en confiança, adrecen al seu Déu: “farem junts i escoltarem”, és  dir, “complirem” la teva paraula de recerca contínua d’acció i de reconstrucció dels vincles en amor i llibertat entre les persones, entre les persones i la natura, entre les persones i Déu. Cercar és també sentir-se lliure i entendrir-se davant el dolor de les altres. Les tradicions de saviesa i les religions busquen aquesta pau de les relacions harmonioses i del reconeixement de la dignitat de cada persona.

El procés sinodal de l’Església catòlica s’ha viscut per moltes comunitats i també col·lectius i grups de dones com una possibilitat d’aquest camí en construcció, d’aquesta obertura a l’esperit i a escoltar-se mútuament per tal de renéixer, de reverdir, com deia Hildegarda de Bingen al segle XII: la viriditas és la força que veiem en la natura a la primavera, quan ens admirem de com creix l’herba, com broten les fulles, com es renova la saba i es prepara la fruitada. També les persones reverdim, ens vigoritzem. El procés sinodal no està acabat. Moltes comunitats i concretament les dones de multiplicitat d’organitzacions i comunitats eclesials de diferents països del món, han lliurat a través del Catholic Women Council les conclusions del seu treball al Sínode de Bisbes. Han expressat el desig de poder servir i administrar sagraments, de participar en les litúrgies de forma plena; de poder comentar i interpretar els textos sagrats; de poder ser escoltades i no ser tractades amb condescendència; de poder fer estudis de teologia i donar classes; que se’ls reconegui la seva vocació i que puguin ser ordenades si ho desitgen.

Encara ens pesen dins les religions i les nostres societats occidentals, esquemes antics que subjuguen unes persones a les altres. La divisió en estaments socials a l’Edat Mitjana, segons la qual una dona noble i aristòcrata era més semblant a un baró de la seva classe social que no a una dona camperola, es transformà en la Modernitat – període d’humanisme i desenvolupament de la raó i la ciència- en una distinció ontològica per raó de sexe. És a dir, en una època en principi més igualitària i racional, les dones encarnen l’alteritat, i per tant, la necessitat de ser controlades, subjugades i invisibilitzades. Al segle XV, per exemple, Isabel de Villena contradiu la misogínia del seu temps i proclama amb la Vita Christi que la redempció és universal i que el Crist assumeix també la salvació de les dones. Redempció o salvació entesa com a possibilitat d’autenticitat i plenitud de la vida de la persona en confiança amb el Crist, amb el Déu de l’amor i la llibertat. Cristina de Pizan escriu La ciutat de les dames, on les virtuts de la Raó, la Justícia i la Intel·ligència -considerades les pròpies dels barons- parlen per trencar els prejudicis i les concepcions discriminatòries contra les dones. La figura de Maria Magdalena, com la penitent redimida i estimada pel Crist, serà un referent potent per a les dones dels segles XIV i XV, a qui s’adreçaran, pregaran, faran pintar, dedicaran ermites i esglésies…Maria Magdalena esdevindrà símbol d’alliberament a través de l’amor cap a la plenitud del viure. Al segle XVII, Anna Maria Van Schurmann escriu que “el cel és el límit”, un al·legat encara necessari de proclamar perquè les dones es convencin que tenen raciocini, ànima i paraula.

En totes les èpoques, també avui, les dones han desenvolupat estratègies polítiques de lluita social i comunitària, i també estratègies literàries i artístiques, per expressar la seva subjectivitat, guanyar en dignitat i llibertat. També avui, qualsevol dona que resisteix els embats del colonialisme, de la racialització, de la pèrdua de drets i llibertats, sigui individualment o col·lectiva a través de la seva tasca, la seva professió, el seu testimoni espiritual o artístic, contribueix a la riquesa del viatge per la llibertat i l’amor.

231125 foto art Forcano
  • Avui 25 de novembre, fem presents totes les dones migrants que caminen hores, dies, mirant de travessar fronteres invisibles en planúries de l’Europa de l’est cap a Europa central; dones doblement abusades, pels traficants de persones i pels companys d’un viatge desesperat ple d’incerteses i de violència; dones del Sahel que són enviades a Rússia i travessen els boscos de Polònia; dones de Síria que passen a Turquia; dones palestines que s’enduen les filles als camps de refugiats del Líban; dones centreamericanes que pugen als trens de la mort cap una frontera nord-americana que ni imaginen. Dones que s’aventuren, embarassades i amb fills ben petits als braços, a llançar-se al mar per arribar a costes europees.
  • Avui, dia de la no violència, us pensem, germanes ucraïneses, que heu hagut d’acomiadar-vos de la família, dels vostres companys, dels vostres fills. Avui plorem amb les germanes palestines, que tot i lluitar en xarxa i en projectes per la pau i la convivència en un tros de terra ofegat per la por, la desídia política i l’odi del govern israelià d’ultradreta i els governs occidentals, pateixen l’horror i l’absurd d’una guerra violenta i desbocada.
  • Avui, és un dia de consciència de tots els tipus de violències que sofreixen les dones en la nostra societat. Perquè és violència tot allò que fa silenciar les veus de les dones, el pensament de les dones, les vivències de les dones. És violència el tracte discriminatori, els sostres de vidre a les feines, als càrrecs, a les responsabilitats públiques; és violència el menyspreu, la condescendència, la sobreprotecció i l’abús de poder que es dirigeix cap a les joves, les nenes i les dones, les que tenim a prop i les que són més lluny.

Les comunitats religioses i les esglésies, com altres institucions i associacions civils, estan cridades a fer aquest canvi de consciència i a actuar amb solidaritat a favor de l’eliminació de la violència contra les dones.

25 N

25_N_sector dones

Per al 25N, «Alcem la Veu» proposa una pregària per a ser llegida a les misses i altres celebracions:

«El dia 25 de novembre és el Dia Mundial per a l’Eliminació de les Violències masclistes contra les Dones i les Nenes. Preguem per totes aquelles víctimes de rebuig, silenciament, invisibilització, marginació, explotació, violació, maltractament, assassinat. Preguem perquè l’Església sigui sempre espai de denúncia i de ‘lluita’ contra aquesta injustícia endèmica.»

25 NOVEMBRE

25novembre reduida

Vols rebre informació de la GOAC?