La parròquia de Sant Medir del barri barceloní de la Bordeta va obrir les portes a la gent obrera, veïnes i veïns, immigrants, catalanistes, i a tota aquella gent de bé que llavors era perseguida per lluitar a favor d’un món millor.

Als locals de Sant Medir es funda l’any 1964 CCOO de Catalunya; l’any 1976 es refunda la CNT; es constitueix la UGT de Químiques; es fan tancaments de treballadors d’empresa com ara els de Harry Walker, per les seves reivindicacions i contra els acomiadaments.

El 2001 Sant Medir acull els immigrants en la lluita contra la llei d’estrangeria, que conclou a la campanya “Papers per a tothom” a l’església de Santa Maria del Pi.

Però la lluita veïnal va ser on més va destacar el paper social i solidari de la parròquia. Des d’iniciatives culturals com la fundació de la coral Sant Medir, l’esplai, el grup de teatre… i reivindicacions d’espais per al barri com ara Can Batlló, i el Grup de Solidaritat, que continuen actius avui en dia.

Reunions, vagues de fam, tancades… i de tot això, Mn. Bigordà n’era l’ànima que ens acollia per fer-ho possible, en un moment en què l’únic lloc segur on no podia accedir la policia era l’església.

Des de llavors, Sant Medir es va convertir en l’església de la gent del poble, única a Barcelona, i Mn. Bigordà en un referent –per a creients i no creients– de l’Església compromesa que volem.

Enric Angelet Carrillo, Asun Aloy Muñoz i Ferran Fuguet Ros,

antics militants de la GOAC testimonis vius del que aquí expliquen