24 juny Primera Assemblea laical a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat
Sota el lema «Som missió», la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat va viure el dissabte 21 de juny de 2025 una jornada històrica amb la celebració de la primera Assemblea laical. L’esdeveniment va tenir lloc al Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, a Sant Boi del Llobregat, i va comptar amb la participació de dues-centes persones in situ més aquelles que el van seguir en directe telemàticament.
Tot ha estat possible gràcies als mesos anteriors de feina intensa i de debats, per tal de recollir les opinions sobre quin ha de ser el paper de les persones laiques a l’Església de Sant Feliu de Llobregat. Ha estat a través de moviments, grups, consells parroquials i arxiprestals, entre d’altres, que s’ha pogut reunir el fruit dels diàlegs.
De la seva banda i en el seu moment, l’Equip diocesà de Pastoral Obrera de Sant Feliu havia lliurat la síntesi del seu treball en un document sota el títol «L’hora dels laics i les laiques. Propostes per a l’Església diocesana de Sant Feliu». Aquí el teniu.
Durant l’Assemblea, es van exposar les principals conclusions d’aquest discerniment i es van presentar els eixos principals del projecte Horitzó Sant Feliu 2035. És a dir, el full de ruta per tal de repensar durant els propers anys com ha de ser l’estructura de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.
En acabar el treball de tot el matí, l’assemblea es va traslladar per al dinar de germanor a la Parròquia de Sant Josep Obrer, la qual es troba a un altre barri de Sant Boi, al barri obrer de Camps Blancs.
Ligia Villoria Castro, religiosa responsable de les Serventes de Sant Josep (Sant Vicenç dels Horts) i gran amiga de la GOAC, explica la seva vivència d’aquesta assemblea laical:
Horitzó 2035
Primera providència: El fet que hagi estat una assemblea laical de persones amb consciència que som instruments de Déu en camí fraternal amb altres cap a un horitzó, i amb el protagonisme de l’Esperit, ens ha omplert de valor i d’energia.
Va ressonar en molts moments «Som missió», en un espai molt hospitalari i agradable que ens va fer sentir com a casa.
Se’ns va presentar el treball realitzat al llarg d’aquest anys, amb diferents comissions, un treball molt responsable, bell i engrescador.
La imatge d’una flama encesa en ve a recordar l’assemblea. Una flama lluminosa, senzilla, amb coratge, dinàmica i acollidora. Amb diversitat, molta diversitat, oberta als grans reptes que se’ns presenten avui en el món. En una realitat polièdrica com la que vivim, cadascuna de les nostres persones mirem la realitat, les seves necessitats i, des del discerniment, cerquem la paraula, l’acció oportuna, per tal que sigui l’Esperit qui vagi transformant-la, perquè la nostra fe està encarnada en la vida del dia a dia.
Em va agradar d’allò més l’intercanvi espontani amb una laica, no ens coneixíem… I ella va afirmar que havia trobat a faltar la paraula «humilitat». Des de la consciència de la nostra fragilitat –digna fragilitat, diria jo–, obertes a l’Esperit que encén, habita l’ànima, consola i ens ajuda a discernir, aquí afegeixo la paraula «humilitat» que aquella laica em va regalar.
Aquest horitzó 2035 se’ns presentarà amb diferents reptes i desafiaments. Amb un objectiu molt apassionant: que totes les nostres comunitats siguem espais d’espiritualitat, fonts de l’Esperit i una fe compromesa, amb un pastor que escolta i acull, perquè ell només va intervenir al final de l’assemblea. Ens va encoratjar a viure en clau de santedat i conversió la consciència que som totes persones batejades, filles de Déu, germanes; la voluntat de caminar sinodalment, i la gratitud a l’alè de l’Esperit que ens hi empeny.
Em van arribar ben pregonament les paraules del bisbe Xabier «Viure la santedat» i, des del dissabte de l’Assemblea laical, rumio i rumio com viure aquesta santedat en el quotidià. La santedat que ens ve del frec amb la nostra gent, que viu, somnia, busca, treballa, prega, pateixen, s’hi ajuden… Hi afegiria el bisbe: «la conversió». Sí, la conversió personal, relacional i pastoral.
Agraeixo aquesta oportunitat d’haver-me sentit Església caminant amb la diòcesi de Sant Feliu, feliç i contenta de formar part d’aquesta Església.
Ligia Villoria Castro
