El 1910 a Copenhaguen, durant la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes, que va reunir un
centenar de dones de 17 països diferents, es va adoptar la idea d’un Dia Internacional de la Dona.
El primer Dia Internacional de la Dona es va celebrar l’any següent, el 19 de març de 1911, per exigir el
dret al vot de les dones, el dret al treball i la fi de la discriminació a la feina.

El 25 de març, un incendi durant una vaga de cosidores en un taller tèxtil de Triangle Shirtwaist a Nova
York mata 140 treballadors de les 500 que hi treballaven, la majoria immigrants italianes i monges
d’Europa de l’Est, tancades a l’interior de la fàbrica. Algunes només tenien 14 anys. Aquesta tragèdia,
lligada a l’explotació de la dona treballadora, va tenir un fort impacte i posteriorment va ser
commemorada durant el Dia Internacional de la Dona, que després va vincular la lluita de les dones i la
del moviment obrer.

El 8 de març de 1917 es van dur a terme manifestacions de treballadores a Petrograd. Més de 90.000
dones van sortir al carrer per exigir millors condicions de treball i de vida i per oposar-se a la política
liderada pel tsar Nicolau II i la guerra que assolava Europa (1914-1918). Aquestes esposes d’obrers i
soldats exigien “pa per als seus fills i el retorn dels seus marits de les trinxeres”. Aquest esdeveniment,
conegut com a “Pa i Pau”, estableix el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona.

Pel que fa a les lluites i accions realitzades per les dones i arran de l’Any Internacional de la Dona del
1975, l’ONU va adoptar, el 8 de març del 1977, una resolució instant els seus països membres a celebrar
un «Dia de les Nacions Unides pels drets de la dona i la pau internacional». més comunament anomenat
per l’ONU «Dia Internacional de la Dona».

Aquests fets ens mostren quant han patit i pateixen les dones a la història. També demostren que malgrat
els obstacles, lluiten amb determinació i valentia per assolir el seu ideal de pau i justícia.
Aquesta història de lluites derrota la societat patriarcal que vol veure la dona submisa a l’home.
Sí, la Bíblia ens diu, a Efesis 5,22-28, que la subordinació de la dona està clarament lligada al paper
d’ajudant – que ajuda a la missió; i aquest home deu estimar-la com s’estima a si mateix. Sobre aquesta
base, a la llum de la paraula de Déu, és fàcil veure la resistència, la força i el poder de les dones.

A diversos països, ara estem presenciant l’augment de dones que ocupen llocs en la presa de decisions,
llocs que abans estaven reservats per als homes. Veiem dones fortes i intel·ligents assumint grans
responsabilitats, obrint així espai a altres i permetent el desenvolupament i creixement de la societat en
conjunt.

Com a exemple, podem citar les onze ministres que integren el govern actual federal de Brasil. Entre els
èxits al Brasil, és fonamental fer referència a la llei 11.340/2006 “Maria da Penha” que facilita la
denúncia i per tant la prevenció amb penes més severes per als delinqüents de violència contra la dona.

Tot i aquests avenços, la lluita està lluny d’acabar. El masclisme, la violència contra la dona, el patriarcat
segueixen molt presents. Moltes dones avui al món són víctimes de l’opressió, del tancament per ser
dones, com a l’Afganistan. A Iran, és tot un poble de dones i homes que s’alcen i lluiten per la igualtat i la
democràcia, i ho fan amb valentia i determinació malgrat la cruenta repressió. Les primeres víctimes de
les guerres i la violència al món són sempre les dones i els infants. A les zones de guerra, la violació
s’utilitza com a arma de guerra per destruir les dones i esclavitzar-les.
La lluita per la igualtat, pel lliure accés a la cultura, a l’educació, als llocs de responsabilitat… serà llarga.
Acabar amb el patriarcat portarà molt de temps i moltes batalles. Aquestes lluites comencen amb
l’educació d’infants i joves per contrarestar la imatge distorsionada que la societat patriarcal transmet
sobre el paper d’homes i dones.

A l’Evangeli, Jesús trenca un tabú en la conversa amb la samaritana al costat del pou de Jacob (Jn 4, 16-
15. 28-30). Un home jueu parlant amb una dona, a més, amb una estranya, allò va ser un veritable
escàndol en aquell moment. Durant aquesta conversa, Jesús no jutja aquesta dona. Simplement fa que es
pregunti per la vida. Ell li ofereix provar “aigua viva” perquè mai més tingui set. Aquestes paraules de
Jesús provoquen en la dona un veritable alliberament, fins al punt que s’atreveix a parlar en públic. Neix
una dona nova que gosa anar més enllà dels prejudicis i les tradicions per donar testimoniatge del que ha
viscut en aquest diàleg amb Jesús.

És confiant en les lluites passades d’aquells que ens han precedit des del principi dels temps que hem de
continuar-hi. Cada pas, cada acció, per petita que sigui, forma part d’aquesta llarga història per la igualtat i
l’alliberament de la dona. Aquestes batalles les podem dur a terme dins d’espais d’educació i promoció de
la dona. També podem ser part de la lluita per polítiques públiques per a la igualtat i l’accés a llocs de
responsabilitat. També podem invertir en assessorament sobre salut, educació, assistència a persones
grans, etc. Les dones també tenen lloc en la seguretat pública i la lluita contra la violència. Parlem-ne en
tota la societat. El ventall de possibilitats és immens. A cadascuna de vosaltres us correspon ocupar-hi el
vostre lloc per construir juntes i en peu d’igualtat un món millor, un món com van proclamar les dones de
Petrograd el 8 de març de 1917, “de pa i de pau”.

Missatge escrit per l’MTC do Brasil – dues dones, una del Nord-est III (BAHIA) i l’altra del Nord (Parà).

MOVIMENT MUNDIAL DE TREBALLADORS CRISTIANS

MMTC-WMCW-WBCA

124 Boulevard du Jubilé B-1080 Bruxelles (Belgium)

Mariléa Damasio (Secretària General – General Secretary) – Correu-e: sg1mmtcinfor@gmail.com