El Moviment de Treballadors Cristians d’Europa (MTCE/ECWM/EBCA) ha organitzat un seminari titulat “Impacte de la pandèmia de Coronavirus en l’ocupació i en els assumptes socials – Experiències i accions per a la reconstrucció” a Lisboa, Portugal, del 21 al 24 de setembre. 

Assistiren al seminari 35 representants de 8 països europeus, que aportaren les seves experiències i perspectives. 

La pandèmia no és només un problema sanitari, és també un problema social que ha agreujat els problemes ja existents i els ha augmentat. Entre ells, la pobresa, l’atur, la desigualtat de condicions de vida, les desigualtats entre dones i homes, entre rics i pobres. Les diferències s’han incrementat.

Veiem que les injustícies ja existents s’han agreujat.

• A la pandèmia, la situació dels i les cuidadores, remunerades o no, s’ha convertit en el centre de la nostra atenció. Ja estaven sobrecarregades de treball i la pandèmia ha accelerat encara més aquesta sobrecàrrega.

• Els governs han proporcionat ajuda financera a les empreses i als treballadors. No obstant això, a molts llocs aquest suport no ha estat ben orientat. Això ha provocat que no hi hagin arribat els ajuts a qui més els necessitaven.

• Durant la pandèmia, l’extensió del teletreball a casa ha augmentat considerablement. Ara bé, no tots els països tenen el marc legal necessari per garantir els drets dels treballadors en aquesta forma de treball. Continua sent una qüestió oberta de com es pot utilitzar el teletreball en benefici dels treballadors. Els inconvenients són: l’aïllament i l’exclusió dels qui no tenen prou accés a les eines de treball digital.

• En el transcurs de la discussió sobre l’oficina a casa, hem constatat que moltes persones perden de vista el fet que una gran part de les activitats laborals només es poden fer de forma presencial. Aquests treballadors van estar especialment exposats al virus durant la pandèmia. Han de continuar sent el centre de la nostra atenció.

• Durant la pandèmia, s’ha posat de manifest la importància d’activitats que habitualment solen romandre invisibles, però que són especialment importants per a la societat, com ara les cures, la neteja, el transport, la logística, les escoles bressol i els centres escolars en general, etc.

• També constatem que els grups que ja eren vulnerables han estat especialment afectats per la pandèmia. Entre ells hi ha, per exemple, les persones pobres, immigrants, gitanes, aquelles amb discapacitat, joves, etc.

• A hores d’ara, en moltes persones persisteix l’estrès psicològic provocat per la pandèmia. La tendència a l’individualisme ha augmentat. 

També veiem exemples positius que ens donen esperança:

• La voluntat d’actuar amb solidaritat ha crescut a molts llocs. Als barris, la gent ha pres la iniciativa de donar-se suport mútuament.

• Durant la pandèmia, les empreses d’economia social han posat especialment en pràctica els seus punts forts. En col·locar la solidaritat al centre, han demostrat ser especialment resilients. L’economia social és present a tots els sectors: Són empreses locals que redueixen les desigualtats i contribueixen a l’ocupació sostenible. 

Jutjar
“Aixeca’t i camina” (Mc 2,9).
Davant d’aquesta realitat, formulem les nostres conviccions i orientacions per portar-les amb claredat al debat públic. En fer-ho, escoltem de manera especial les experiències i necessitats de les persones amb qui actuem en solidaritat. En particular, advoquem per:

– Somiar un futur de la feina, en què tinguem unes millors condicions laborals.

– És bo que les activitats socialment rellevants s’hagin fet visibles, però ara es tracta de millorar
sosteniblement les seves condicions de treball.

 – Un món on les persones siguin el primer. Han d’estar al centre de les nostres pròpies accions, així com al centre de l’activitat econòmica. Necessitem una economia al servei de les persones.

– Tota persona és capaç de fer alguna cosa socialment valuosa, per tant, totes les persones també han de
tenir unes bones condicions de treball.

– Les més febles i vulnerables han de ser, especialment, el centre de l’acció social. El suport de l’Estat del benestar i les infraestructures socials han de garantir que totes les persones puguin viure amb dignitat. 

Formulem les nostres conviccions com a expressió de la nostra fe en Jesucrist, a qui nosaltres volem seguir, el qual va considerar tots com a fills de Déu i, per tant, sentim totes les persones com a germanes i germans. Apostem per la solidaritat. Cap ésser humà no pot aïllar-se de la societat en què viu. Veiem la necessitat de garantir que ningú no quedi al marge de la de la solidaritat de l’Estat del benestar. Veiem la necessitat de reforçar encara més les formes de solidaritat a les iniciatives d’economia social. 

Actuar
La pandèmia ens ha mostrat amb tota claredat que els canvis socials són necessaris. Exigirem aquests canvis i contribuirem a la solidaritat i la justícia. Com a cristians i com a moviments de treballadors cristians, volem contribuir a construir un món diferent i millor. Ens comprometem a fer realitat aquestes exigències:

•La nostra solidaritat es concreta en el nostre compromís amb els treballadors, especialment amb els més vulnerables. Ja estem dissenyant projectes concrets de solidaritat i continuarem reforçant-los. 

• Facilitem i organitzem l’educació (formació i educació popular) i l’apoderament, personal i col·lectiu, per
a l’emancipació i l’autonomia.

• Promovem el diàleg entre Església i classe obrera. Cridem l ́atenció de l ́Església sobre les condicions de treball i demanem un posicionament en termes de dignitat humana.

• Participem activament en el canvi polític i ens impliquem en els debats polítics.

• Per això, dialoguem amb altres organitzacions i col·laborem amb elles per fer efectiu aquest canvi.

• Assumim el repte que ens planteja la crisi climàtica. Això implica reflexionar-hi en la seva connexió amb les qüestions socials i aportar als debats socials una posició basada en les nostres conviccions. 

• Demanem una llei de diligència deguda (llei de la cadena de subministrament) a nivell de la UE que millori de manera eficaç les condicions laborals i la responsabilitat mediambiental a les cadenes de subministrament. 

Cal que prestem atenció a les injustícies d’àmbit local, també a les injustícies estructurals globals. Creiem que tothom podem contribuir al canvi social que necessitem. Tot i que les coses són difícils, no perdem l’esperança. L’esperança és audaç.