Les 3 persones en vaga de fam per Palestina l’han finalitzada el passat 16 de febrer

En un acte a la Capella de la Mare de Déu de la Victòria, de Barcelona, ho van anunciar:
«Avui posem fi a la vaga, però no pas a la campanya ni als seus objectius. La guspira ha passat a ser una diversitat de torxes en mans d’altres. Continuem en comú la caminada cap a la pau i la noviolència, contra les guerres i el genocidi; en comú i descentralitzadament; sumant i en variada creativitat activa…»

«Hem volgut que Gaza i Palestina tota senti que no està sola»

Ara i sempre cal «superar el sentiment d’impotència que ens fa esclaus»

Deixar de menjar durant la primera quinzena de febrer-2024 ha estat un petit gest d’empatia amb les persones i famílies que estan sotmeses a patir fam de pau cada dia… més tot el que això comporta. Aquesta acció noviolenta ha estat dirigida a la consciència de la ciutadania, de la gent dels moviments socials, eclesials, interreligiosos… i a la responsabilitat de les organitzacions polítiques.

La militant de la GOAC Llum Mascaray Olivera s’ha acompanyat diàriament de la pregària amb la intercessió d’en Guillem Rovirosa i Albet, així com amb els materials que la responsable diocesana d’Animació de la fe, la Maria Fornos Prat, ha enviat per a cada jornada.

El metge Pere Ródenas i la infermera Laia Gómez Arnau els han fet els controls i el seguiment cada dia i els han proporcionat cura, estimació, seguretat i remeis per a cada cos i cada situació, a més de molt interessants aprenentatges, com ara la xerrada d’en Ródenas «Naturisme: la pràctica de la Noviolència».

La comunitat jesuïta del carrer de Palau número 3 de Barcelona, on també es troba «Migra Studium», els han acollit de la millor de les maneres: portes obertes de bat a bat, paciència, generositat, simpatia, empatia, comunió… oferiment de les seves eucaristies… A l’acte en què es va fer el trencament del dejuni (Gabriela, Llum i Martí van ingerir una mica de suc de poma mesclat amb aigua), el jesuïta Pep Mària va pronunciar aquestes paraules: «Agraïm el temps de comunitat amb vosaltres. No ens heu importunat i en canvi ens heu il·lustrat i animat. Heu estat una gran llum per a la comunitat. Ens heu recordat que es pot alimentar l’esperança quan hi ha dolor i foscor. La vaga acaba aquí, però no acaba la nostra llarga amistat».

Llarga amistat –ens recorden– resta també per sempre més amb les persones que han fet els torns de cura, acompanyament i distribució dels grups de visites. En especial, del coordinador de tot plegat, l’Albert Diez Santacoloma, home bo com el pa bo.

I magnífic record de la companyia dels grups grans del món laboral en precarietat, de les marees i plataformes, de Dones per Dones i el conjunt del moviment per la Pau i la Noviolència, de les persones treballadores del món del periodisme, de la cultura i dels drets humans (Abdel Aziz El Mountassir, Ali Lmrabet, Alys Samson, Ángel Nieto, Àngels Cantos Santamaria, Antoni Soler, Aritz Garcia, Artur Domingo Barnils, Carlos Umaña, Carme Suñé, Cristina Mas, David Fernàndez i Ramos, David Llistar, Diana Gay, Elena Jiménez, Esperança Atarés, Eugeni Rodríguez, Francesc Tubau, Gemma Colls, Jokin Goiburu, Joan Albert Vicens, Jordi Armadans, Jordi Muñoz i Burzon, Jordi Pesarrodona, Josetxo Ordóñez Echeverria, Kristian Herbolzheimer, Llorenç Olivé, Lluís Busquets i Grabulosa, Lluís Llach, Lucha Castro, Maria Majó i Clavell, Mónica Vargas, Montse Ortiz, Muath Hamed, Nadia Gulham, Neus Forcano Aparicio, Pilar Massana i Llorens, Rubén del Rincón Cruz, Tortell Poltrona, Vicky Moreno Campón, Xantal Gabarró, Xavier Masllorens, Xavier Melloni, el Cor Desacord, el grup musical de les dones palestines i un preciós etcétera).

Subratllen els missatges del diplomàtic Federico Mayor Zaragoza o del cardenal Cristóbal López Romero.

Així mateix, accentuen l’agraïment a tots els membres del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, la recerca duta pels quals tants bons fruits ha donat als objectius de la vaga de fam per Palestina. «Hem tingut entre nosaltres l’Ainhoa Ruiz Benedicto, el Jordi Calvo Rufanges, el Pere Ortega Grasa, la Teresa de Fortuny, la Tica Font Gregori, el Xavier Bohigas…»

Amb el suport de la Comunitat Palestina de Catalunya, la crida que Gabriela Serra Frediani, Llum Mascaray Olivera (militant de la GOAC) i Martí Olivella Solé tot denunciant el patiment que es viu a Palestina i la complicitat de l’Estat espanyol, exercit a través del comerç d’armes amb Israel i de no haver fet costat a la denúncia de Sud-àfrica, ha esdevingut reacció activa per part de molta més gent.

Constaten que la vaga de fam ha avivat diverses reaccions personals, grupals i col·lectives a favor de la pau a Palestina. S’han enviat un miler de cartes al ministre d’Afers Exteriors de l’Estat espanyol. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha elaborat una moció i l’ha enviada a tots els ajuntaments de Catalunya per ser votada.

I com a vaguistes afirmen que, en el seu món interior, aquesta expressió els ha servit per gestionar-se la indignació i el sentiment d’impotència davant la barbàrie i el genocidi de tot un poble.

Han rebut la visita de 400 persones i 200 grups han mostrat per escrit el seu suport a la iniciativa. També han rebut el Síndic de greuges de Barcelona, en David Bondia Garcia, i representants dels grups parlamentaris: Candidatura d’Unitat Popular-Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i Socialistes i Units per Avançar.

No han obtingut la resposta de la Moncloa. Sí, la visita de la consellera d’Afers Exteriors Meritxell Serret.

Després de la valoració i del gest de clausura, a invitació de la Comunitat Palestina de Catalunya, l’acte es va traslladar a la plaça de Sant Jaume, on un grup de dones palestines va convidar tothom a seguir les lletres de les Cançons de dol per Gaza.

En efecte, això continua:

El papa Francesc lamenta l’absència de solidaritat fraterna i parla de les ombres fosques de la injustícia, de l’odi i de la guerra. A l’Osservatore romà, el diari oficial de la Santa Seu, podem llegir: «Ningú no pot definir el que està succeint a la franja de Gaza com un dany col·lateral en la lluita contra el terrorisme. El dret a la defensa no pot justificar aquesta carnisseria.»

D’altra banda, sis persones han fet dejuni silenciós a la Capella del Rapte, de Manresa, durant els dies 16, 17 i 18 de febrer. Clamen per la pau al món i formen part del Centre d’Espiritualitat Ignasiana, de la Plataforma Aturem les guerres, de Justícia i Pau, de l’Associació Inspiració 2022 i del Grup Globàlium.

Arreu del món, hi ha més de 1.000 dies acumulats de vagues de fam per la pau.

Seria impossible fer constar en aquest petit article el conjunt d’iniciatives que s’estan fent arreu d’aquest planeta Terra… que ha de deixar de sagnar.

Per saber-ne més: https://vagadefamperpalestina.cat/dietari/