26 nov. La pregària del 25N de 2024 d’Alcem la Veu remou les consciències i aixeca l’esperança
El 25 de novembre, «Alcem la Veu» va recordar i denunciar les violències masclistes que es donen a la societat i a l’església, en dos moments diferents.
Després de la celebració de la pregària preparada i conduïda per la mateixa Coordinadora «Alcem la Veu», es va assistir i participar a la manifestació organitzada per Novembre Feminista, sota el lema “#25N – La vergonya i la por per als agressors. Govern i estats assumiu responsabilitats”.
La celebració va ser introduïda per la música. A la parròquia · hospital de campanya Santa Anna de Barcelona, va ressonar de manera coral la cançó:
“No volem més cops” (Judit Nedderman)
Ofegaràs milers de crits, buidaràs els carrers.
Brutes de sang les teves mans tacaran el teu nom.
Qui sembra misèria recull la ràbia, ràbia del qui desperta.
La indiferència i la calma mata i defensa el seu dret a ser.
I amb total impunitat tanqueu els que ja
mai més podran mirar aquest món que està malalt,
que agonitza d’egoisme i de maldat.
I amb total impunitat colpegeu les nostres
mans que estan amunt demanant que us atureu.
I així pugui ressonar la nostra veu
No volem més cops
No volem més cops
No volem més cops
No volem més cops
Era l’escut, no sabrem mai qui ets.
Els teus sentits refusaran els nostres clams.
Qui sembra la por recull el dolor.
Dolor dels qui ara, dempeus
criden amb força la seva història i recuperen el poder.
I amb total impunitat tanquen ulls que ja
mai més podran mirar aquest món que està malalt,
que agonitza d’egoisme i de maldat.
I amb total impunitat colpegen les nostres mans
que estan al cel clamant que us atureu
I així pugui ressonar la nostra veu
No volem més cops
No volem més cops
No volem més cops
No volem més cops
A continuació, es va donar veu a la paraula i al gest, per compartir les diferents pregàries, pregàries de la vida i per la vida, molt urgents, expressades lentament:
«Aquest 25 de novembre, recordem les nostres germanes: les que han sobreviscut, les que ja no hi són i aquelles que, per més que intentin escapar, segueixen atrapades per tota mena d’opressió. Recordem, preguem per totes les dones víctimes de violència.»
Ruah viva en cada dona present, el teu alè de pau i amor renova la nostra esperança i el nostre valor.
«Preguem per les organitzacions de Drets Humans, i especialment per les persones activistes que dediquen la seva vida a construir un món més just, humà i fratern. Que mai no es desanimin davant les dificultats, les incomprensions i les desqualificacions. Que els protegeixi la fortalesa d’aquelles que han estat històricament silenciades, en particular les dones, que, amb la seva vocació profètica de denúncia i acompanyament, activistes i defensores de la justícia i l’equitat, ens ensenyen a caminar al costat de les víctimes. Que la seva tasca sigui llum per als qui busquen justícia i dignitat, que el seu compromís per una societat lliure de violència i d’opressió, inspirat de la Ruah, sigui reconegut i valorat en tota la seva integritat.»
Ruah que inspira i sosté cada lluita i missió,
que la teva força i el teu alè ens guiïn cap a l’alliberament.
«Estimada Ruah, alè de vida i esperança, et demanem que resguardis els qui pateixen, en una abraçada de consol i resistència. Que mai no perdin la fe en la seva missió de buscar i recordar els seus éssers estimats morts, desapareguts. Que les nostres germanes, mares i totes les dones que han donat exemple de fortalesa en temps de dolor, trobin en tu la certesa que les seves veus i el seu amor no es perdran mai. Que el compromís de justícia i memòria floreixi en cada pas i en cada acció, honrant la vida dels qui ja no hi són i sostenint l’esperança dels qui continuen esperant. Preguem especialment pels qui han perdut els seus éssers estimats o segueixen buscant-los després del pas de la DANA. Per la situació genocida a Gaza. Per totes les guerres desfermades al nostre món.»
Ruah d’amor i consol, que acompanyes el nostre dolor, dona’ns la teva pau.
«Unides per la fe i la creu de la desigualtat, hem format una comunitat d’esperança i de resistència dins l’Església. Juntes plorem, lluitem, cridem, riem, preguem, caminem i denunciem. Juntes generem un moviment de resistència i alliberament, de vida compartida, d’una Església que reneix cap a la igualtat i la justícia. Que seguim sentint-nos sostingudes per la Ruah que ens impulsa a continuar obrint camí cap a l’equitat i la dignitat a l’Església, com a signe de resurrecció i esperança aquí i ara.
Reflexionem, preguem i rebem amb alegria i esperança la notícia que tantes dones ens lliuren amb la seva vida, les seves paraules, la seva tendresa i la seva força: Ruah és viva en cadascuna. La força de la Divinitat Ressuscitada es manifesta en cada dona que lluita incansablement contra la violència i l’opressió, en els qui cuiden i defensen les més vulnerables, en els qui protegeixen amb amor la nostra Casa Comuna. La resiliència que elles encarnen, nascuda de les dificultats, el dolor i les pèrdues, és una llavor d’esperança que Ruah ha plantat a cada cor, convidant-nos a somiar, resistir i construir un món sense violència.»
Ruah viva en cada dona present, el teu alè de pau i amor renova la nostra esperança i el nostre valor.
«Que les nostres accions construeixin el somni de justícia i equitat: el Regne de Déu, on la vida digna sigui una realitat per a totes i tots, però especialment per a les dones pobres i oprimides, que clamen des de fa segles per un món lliure de violència i ple amor. Que, en aquesta jornada del 25 de novembre i cada dia, la nostra lluita i la nostra pregària s’elevin en memòria i honor de cada dona.»
Ruah de vida i resurrecció, a la nostra lluita hi ets,
trencant totes les cadenes, sembrant esperança i pau.
No van estar absents ni la compartició de reflexions ni la cançó final:
«Ales al Vent» (Gemma Humet)
Mare, germana i filla, de qui?
Àvia, companya de lluita i camí.
Ets. Som. Serem i riurem,
com ales lliures al vent.
Soc propietària de tot el que em passa,
de tots els meus somnis i de les meves passes,
de tot el que penso, de tot el que sento,
de la meva ment i dels meus arguments.
Diuen que les dones no fem llinatge.
I doncs, que som? Hotels dins les nostres panxes?
Diuen que ens diuen el que haurem de fer:
fem nostra la nit, conquerim el carrer.
Puc. Vull. Soc i veig.
Dic i faig. Escolto i ric.
Ballo i canto.
Em visc i em ploro, per mi.
Mare, germana i filla, de qui?
Àvia, companya de lluita i camí.
Ets. Som. Serem i riurem,
com ales lliures al vent.
Sorgida de la flama sols tindrem ja la vida.
Si dius que em respectes escup la tirania.
Som propietàries de la nostra pell,
i el condicional convertim-lo en present.
No t’avergonyeixis de ser com ets,
que el vidre s’esquerda però llavors talla més,
que ens hem de voler lliures, ales al vent,
i si et diuen: tu no cridis, alça més fort la veu.
Puc. Vull. Soc i Veig.
Dic i faig. Escolto i ric.
Ballo i canto.
Em visc i em ploro, per mi
Mare, germana i filla, de qui?
Àvia, companya de lluita i camí.
Ets. Som. Serem i riurem,
com ales lliures al vent.
Ja a la manifestació, els mitjans van fer ressò de les reivindicacions, entre d’altres, d’Alcem la Veu.