La «Pastoral del Trabajo» ha celebrat una nova edició de les seves jornades generals en què es va renovar el compromís “irrenunciable” de l’Església pel treball decent per a tothom i a tot arreu

Aquesta pastoral aposta per impulsar el seu dinamisme evangelitzador caminant junt amb altres pastorals de l’Església, amb projectes comuns que tractin problemàtiques del món obrer, particularment aquelles que afecten les persones treballadores amb més dificultats.

L’esdeveniment va reunir, durant el cap de setmana 25 i 26 de novembre, a Àvila, 80 persones de 30 diòcesis, incloent-hi responsables de la pastoral, el bisbe Abilio Martínez i el director del departament, Antonio Aranda; equips parroquials i moviments cristians especialitzats en el món obrer. El també bisbe d’Osma-Sòria va destacar la importància de l’extensió i la transversalitat de la pastoral del treball a tota l’Església de tot l’estat.

Els 8 membres dels equips de pastoral obrera de Barcelona, de Sant Feliu i de Terrassa al 29è encontre de la «Pastoral del Trabajo» d’Espanya.

A la primera ponència, Maite Valdivieso Peña va realitzar un enfocament basat en la comunió, la humanització i la vocació humana vers al treball. Va encoratjar a somiar la fraternitat i a viure la feina com un lloc teologal i eclesial. La importància de renovar la proposta pastoral per al món laboral va ser ressaltada, promovent nous reptes i crides, sumant sinergies amb projectes al costat d’altres pastorals de l’Església.

Hi va haver espai per al diàleg en grups i panels d’experiències que van contribuir a concretar la tasca pastoral a les diòcesis, la transversalitat i l’experiència de la iniciativa Església pel Treball Decent.

A l’eucaristia del diumenge, presidida pel bisbe Abilio Martínez, el prelat va emplaçar a seguir amb aquest esforç per afrontar els problemes tractats i els desafiaments proposats “amb esperança cristiana”. L’evangeli ens parla del servei, i aquesta entrega pastoral és una manifestació clara de fer regne de Déu. Va destacar algunes situacions com l’absència d’un salari just, la manca de drets, la desocupació “que cal acompanyar i cuidar” perquè “es faci possible el regne de Déu aquí”.

A la segona ponència, Abraham Canales Fernández va presentar alguns aspectes del quadern pastoral Què entén l’Església per treball decent? Canales va revisar fites importants al voltant del treball decent, descrivint un fil de continuïtat entre aquesta prioritat de l’OIT (l’Organització Internacional del Treball), el magisteri de l’Església i el protagonisme d’altres moviments. Va destacar la irrenunciabilitat del treball decent per a l’Església i la importància del diàleg per a aquest èxit. Va recordar el compromís del laïcat en la promoció del treball decent.

Canales va explicar que el quadern sintetitza un període, una voluntat política, un magisteri de l’Església –dels tres últims papes, en especial el papa Francesc–, el paper del laïcat i de l’Església d’Espanya… en relació amb el concepte, relativament nou, del treball decent.

La Doctrina Social de l’Església proporciona criteris per avançar cap al treball decent, i destaca la importància de la dignitat, la justícia social, el bé comú, la solidaritat i la destinació universal dels béns. Es va recordar que el treball decent cuida la dignitat de cada persona, és lliurement elegit, ofereix un salari just i promou projectes emancipadors de vida, amb mesures de protecció contra la sinistralitat laboral, horaris saludables, igualtat i formació contínua, tot assegurant una jubilació digna.

La trobada ha reforçat aquesta pastoral en el seu dinamisme missioner que busca acostar la Bona Nova als qui pateixen a causa del treball indecent en un context de societat deshumanitzada.