A totes les diòcesis de l’Estat, s’estan celebrant assemblees diocesanes. L’Assemblea de Barcelona-Sant Feliu es va trobar en dos moments per treballar l’Assemblea General (els dissabtes 28 de gener i 4 de febrer). S’hi fa un recull del que els diferents equips han preparat.

La pràctica de l’assemblearisme comporta practicar el consens, i en algunes poques ocasions la votació, per tal d’aplegar com un pom de flors totes les aportacions de l’àmbit diocesà i dur-les a la Comissió General de Representants.

Cap a finals de curs, encara ens convocarem un cop més en assemblea diocesana, ja que haurem rebut mútuament, en comunió, les propostes i savieses de les altres diòcesis.

En tot aquest procés, ens estem dotant d’unes inspiracions, d’unes anàlisis i d’uns reptes.

Partim de la Paraula, de les ensenyances socials de l’Església (en especial, del papa Francesc), del recordatori de l’anterior Assemblea General i de la nostra doble fidelitat (a la classe obrera dins de l’Església, a l’Església dins de la classe obrera).

Analitzem la societat i l’Església tal com es troben actualment, els canvis esdevinguts des de l’anterior AG i aquells que són de preveure. I ho fem, no pas per l’afany de coneixement, sinó per l’afany de conèixer per practicar el millor possible aquesta doble fidelitat.

Tot plegat malament rai si no escoltem la veu món obrer més actiu; és a dir, la veu de les companyes i companys amb qui compartim lluites i esperances i, gràcies a Déu, en no pocs casos, la fe.

A partir d’aquest múltiple exercici dialogal, cobraran vida els reptes que compartirem a Segòvia l’agost vinent, i en exercici permanent anirem trenant l’acció: els nostres compromisos.

De fet, aquests dies i setmanes, les Seccions i els Sectors ens estem trobant a fi de continuar donant vida alcamí que, amb l’ajuda del discerniment cristià, ens hem traçat.