Els moviments de la Pastoral Obrera manifesten l’alegria que els ha proporcionat la preparació i la celebració en comunió del Nadal d’enguany.
Aquesta pàgina recorda avui 25 de Desembre el que es va fer a la parròquia de Sant Paulí de Nola de Barcelona el dia 14 de desembre: eucaristia i compartició de nadales, torrons, convivència i abraçades.
Les reunions de preparació ja van ser un goig.
De seguida, els moviments es van posar d’acord en el lema (Celebrem el Nadal amb la tendresa de l’Infant), la crida a la interpel·lació (Aquest Nadal, quina serà la nostra esperança i el nostre compromís?), el cartell, els gestos, els cants i l’organització d’ambdues parts: l’eucaristia i la seva continuació entre neules, brindis i estimació.
El Santi de l’ACO i l’Érika de la GOAC van presentar la trobada, tot remarcant la manera –tan natural– com s’havia decidit aquest Nadal en comú, i el sentit.
«Ens unim sota la protecció de la tendresa de l’Infant i amb una interpel·lació molt important, cabdal:
‘Aquest Nadal, quina serà la nostra esperança i el nostre compromís?’
Una cosa sense l’altra no poden existir. Si no em comprometo, en què tindré esperança? Si no visc amb esperit d’esperança, d’on sorgirà l’alè per a comprometre’m?»
Cada persona s’acosta al Nen misericordiós amb les seves peticions de perdó. Les ha escrit en una «pedra», i l’ha col·locada al camí. Per fer-ho t’has d’ajupir… i contemples les botes per buidar el fang de la DANA i tantes altres argiles… i contemples l’Infant de Betlem entre runes i sostingut per les canyes… Ell perdona i a tothom anima a continuar buidant de fang i omplint d’esperança.
Perquè creus en la seva Bona Nova d’Amor, perquè hi tens confiança, perquè practiques la germanor comunitària… és que, malgrat tota adversitat, pots deixar-te acompanyar per la sempre viva flama.
L’homilia és compartida. Mossèn Emilià inspira i anima.
I aquest moment finalitza amb un gest que és introduït per la Sara de la JOC i animadora del MIJAC. Ella explica i convida tothom a escriure sobre el cercle de cartolina la resposta a la pregunta que tot el temps acompanya la celebració:
«Aquest Nadal, quina serà la nostra esperança i el nostre compromís?»
Tota persona que vol comparteix la seva reflexió al micro.
I des del mateix micro, ressonen les pregàries de cada moviment de la Pastoral Obrera i de la gent. Així com el sentit de cada ofrena.
Davant de l’altar resten les ofrenes de l’ACO, de la GOAC, de la JOC i del MIJAC.
Amb mossèn Emilià es fa la pregària eucarística, la comunió i el camí cap a l’acció de gràcies, que ell reuneix com un pom de flors (gràcies per poder dur a terme tot l’actuar dels moviments).
Infants i joves que donen vida al MIJAC despengen de l’arbre les rodones cartolines de l’estel que omple d’esperança i de ganes d’implicació. Per què? Perquè tothom en tingui una com a recordatori de la celebració.
Un moment ben especial: La JOC invita tothom a la celebració dels seus 100 anys d’existència i aportacions obreres i cristianes a l’Església en el camp de l’evangelització de joves. La gran trobada serà a Montserrat el dia 28 de juny de 2025!
Ve la benedicció, l’agraïment a Déu… i la cantada de nadales es dispara, així com l’alegria i les abraçades.