21 oct. La GOAC en el 15 d’octubre
El moviment de pensionistes per un poder adquisitiu just de les pensions públiques i els salaris ha mostrat la seva empenta a la manifestació de Madrid, a la qual han acudit col·lectius de diferents punts de l’Estat i de diverses sensibilitats.
Veus reivindicatives a Madrid el 15O
Volem que s’augmentin
les pensions públiques,
amb l’IPC real (l’acumulat, no pas el mitjà), igual que està pujant la vida, igual com s’augmenten els lloguers o les hipoteques.
També, que s’apugin en consonància a l’IPC real acumulat els salaris, perquè no és que les pensions siguin més cares, és que els salaris són molt precaris, molt empobrits.
Som pels drets socials, no sols les pensions –que també–, salaris, sanitat, residències, banca i elèctriques públiques, serveis
públics…
Sense això, no es pot dir
que hi ha estat del benestar.
La gent pensionista
no volem fer pena, volem que se’ns doni el que és nostre.
I no és de justícia que a les vídues se’ns disminueixi vertiginosament la pensió quan es mor el nostre marit.
Lluitem per la defensa dels serveis públics
i l’eliminació
de la bretxa de gènere
en salaris i pensions.
Per això les samarretes vermelles «La pobresa té rostre de dona».
No oblidem les persones sensepapers.
A l’alegria durant el trajecte i l’aplec de la gent de Catalunya lluitadora a favor d’allò públic, les i els militants de la GOAC van sumar la joia de les trobades amb més militants de l’HOAC d’altres punts (Còrdova, Jaén, La Rioja, Múrcia, Saragossa, Vitòria, a més de residents de Madrid, algun dels quals, fins i tot, han participat en la pròpia organització de la manifestació) i amb el responsable general d’Animació del Compromís de l’HOAC, en Paco Álamos García.
Álamos va expressar que les reclamacions dels sindicats, en matèria salarial, i de les plataformes de pensionistes, a favor de pensions públiques dignes i suficients, són justes si es té en compte la pujada dels preus i la precarietat de les feines.
També va destacar la sensibilitat mostrada per les plataformes de pensionistes que han volgut posar de manifest la bretxa existent entre les pensions dels homes i les de les dones, penalitzades en general per carreres professionals discontínues i pitjors llocs de treball.
A més, va ressaltar la idoneïtat, més després de la pandèmia, de relacionar les pensions amb la necessitat de reforçar serveis públics bàsics per a la gent gran i dependents, com la sanitat i les residències.
Segons la seva opinió, “resulta esperançador comprovar com hi continua havent persones i col·lectius, que malgrat l’edat, estan disposades a lluitar per una societat més inclusiva i més atenta a les necessitats de les persones vulnerables”.
Emocionant van ser els aplaudiments de les persones arribades a Madrid en trens i en gairebé 100 autocars, en reconeixement a aquelles de la marxa a peu durant dues setmanes des d’Alzira (València). Junt amb les 50 marxants, la GOAC vol agrair totes les acollides que han anat rebent en el camí; en especial, la de la parròquia de «San Carlos Borromeo», on van rebre aixopluc i el suport d’un grup de voluntaris.
La Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE) juntament amb l’Associació Jubilació Anticipada sense Penalitzar (Asjubi40), la Confederació General del Treball (CGT) i coordinadores de València, Galícia, Andalusia, Extremadura, País Basc i Madrid van aconseguir reunir desenes de milers de persones, 15.000 manifestants, segons xifres de la delegació del Govern.
L’HOAC entén que pujar els salaris i les pensions és “una qüestió de la justícia més elemental” i reclama al govern que “augmenti el salari mínim interprofessional i compleixi amb els compromisos adquirits, faci una revaloració de les pensions d’acord amb l’IPC; reforci el sistema públic i la seva sostenibilitat, tot incrementant els ingressos; i millori les pensions més baixes”. Tot plegat, en un marc d’augment del cost de la vida, amb una inflació disparada, i uns salaris –inclòs el salari mínim interprofessional– i unes les pensions –contributives i no contributives– “que perden poder adquisitiu, amb el consegüent empobriment de persones i famílies treballadores”.
Segons l’organització, van ser-hi 50 mil persones. A causa de la gran participació, els col·lectius convocants es van sentir desbordats; per exemple, part de la manifestació no va passar de la plaça de Neptú, que era el lloc de sortida.
Es podia escoltar aquesta valoració:
La unitat d’acció entre moviments pensionistes, moviments socials i sindicalisme combatiu ha estat un èxit de cohesió basada en el lema “No hi ha pensions dignes sense salaris dignes”. Tothom som classe treballadora, en actiu o en situació de jubilació.
Continua la lluita!