La GOAC celebra la Quaresma sota el lema “Caminem en comunitat amb esperança”

 Entre cometes trobareu les paraules de l’actual animadora diocesana de la fe, la Luisa Maria Sánchez Moreno.

Cartell d’invitació al recés de Quaresma 2025

Militants, simpatitzants, gent amiga de la GOAC es van trobar a la parròquia de Sant Pau, al barri de Llefià de Badalona, per compartir el camí de Quaresma, el camí cap a la Pasqua. Quaranta dies de preparació íntima i personal i alhora comunitària de l’esdeveniment més important de la fe cristiana…

la vida ha vençut la mort. (1Co 15)

 

Maria Antònia Sabater Montserrat a l’entrada de la parròquia

 

   «Un temps per desinstal·lar-nos, deixar les nostres comoditats i enfrontar-nos a les debilitats, dificultats i temptacions que ens separen de la senda proposada per Jesús.
   Un temps per aturar-nos i en el silenci obrir els nostres cors i sentir la veu de Déu que ressona al desert. Convertiu-vos i creieu la Bona Nova. (Mc 1,14-20)
   En any jubilar, el papa Francesc ens convidava, en el seu missatge de Quaresma, a fer un triple camí de conversió, que afecta la nostra relació amb el món, amb el proïsme i amb el nostre ésser. Com a persones pelegrines, en la sinodalitat i l’esperança.»
   La conversió no és només un signe extern sinó un canvi profund interior del cor per créixer en l’amor. La conversió és obrir el cor a la misericòrdia de Déu.
   Amb la proposta d’aquesta guia a la triple conversió, van compartir en un primer moment «les crides que rebem avui». Tot plegat, a partir del missatge bíblic, de les experiències viscudes i compartides i de la música.

  

   «La primera crida ens situa com a criatures pelegrines d’esperança, ajudades de la lectura del Deuteronomi (Dt 26,4-10), tal com un arameu errant d’un poble que pateix i que viu el seu èxode pel desert cap a la terra que regalima mel i llet.»

 

I no podem recordar l’èxode bíblic sense pensar en tants germans i germanes que avui fugen de situacions de misèria i de violència, buscant una vida millor per a si i per als seus éssers estimats. Sorgeix aquí una primera crida a la conversió, perquè totes les persones som pelegrines en la vida. 

(Del Missatge del papa Francesc per a la Quaresma 2025)

 

   La segona crida, la crida a la sinodalitat: en oposició als valors de l’ego, l’individualisme i la competitivitat, la gent cristiana està cridada a emprendre la marxa en comunitat, mai com a caminant en solitari. «En comunitat pel desert sentim la companyia de l’altri.»

   I finalment la tercera crida a l’esperança. «La Promesa ens sosté, ens impulsa, provocant moviments de resistència, però no és només perquè nosaltres la integrem al nostre projecte, sinó més perquè Déu l’ha assumit amorosament i gratuïtament.» Volem viure a l’esperança del que encara no és, però potser. Romandre en la incertesa tot creant opcions, acceptant el conflicte, negociant, fent processos de dol i creant sempre, encara que sigui al desert. Déu ens escolta sempre, d’això no hi ha dubte. Amb Déu sempre hi ha possibilitat; això és l’esperança: romandre i crear.

 

Caminem en comú

Fem comunitat en la diversitat

 Preparem-nos per a la Pasqua

 

 

  

   La pregària interior, la reflexió personal i de recolliment per «deixar-nos interpel·lar per la vida compartida», va ser el segon moment de la trobada. Cada participant va tenir l’oportunitat de gaudir d’un espai de silenci. El silenci interior del temple o l’espai exterior, a la plaça, van facilitar que tothom es pogués obrir a «escoltar la veu de Déu Pare-Mare, que ens crida i ens indica les conversions que avui hem de fer».

 

  

En un moment simbòlic, a través de les petjades, cada participant va compartir la reflexió personal, els seus deserts, allò que li van transmetre els textos, la vida compartida, la crida sentida… «La celebració va acabar amb la reconciliació i, agafades les mans, vam resar comunitàriament la pregària que Jesús ens va deixar, el Parenostre.»

   «El papa Francesc ens ha animat a viure aquest temps de Jubileu amb el desig de Reconciliació i la passió de fer noves totes les coses.»