La postuladora vaticana de la Causa, Silvia Correale, comunicà en el seu dia el nomenament del nou relator per al sacerdot espanyol Melchor Sánchez de Toca y Alameda.
Explicà també que el procés és llarg perquè hi ha molta documentació per estudiar, molta obra escrita sobre Rovirosa i molts testimonis de la seva pobresa, humilitat i sacrifici com a resultat de la fe, l’esperança i la caritat, virtuts dels servents de Déu.
Amb motiu del 61r. aniversari de la mort d’en Guillem Rovirosa i Albet, la Comissió es va reunir al cementiri de l’Almudena (Madrid) en un plujós dia 1r de març de 2025.
Cada 27 de febrer, l’HOAC commemora aquest aniversari així com també el de la mort –esdevinguda 20 anys després– d’en Tomàs Malagón Almodóvar, consiliari clau en el desenvolupament de la mateixa HOAC.
Després de la pregària al cementiri i la reflexió sobre la vida i l’obra d’en Guillem, puntal en el compromís obrer i cristià, es va continuar l’itinerari pel Madrid que el va habitar.
La 1a.parada va ser al carrer Juan Álvarez Mendizábal, on hi ha dues de les primeres residències d’en Rovirosa a la capital espanyola.Al núm. 37 va viure els seus primers anys a la ciutat, traslladant-se després als números 39 i 41 del mateix carrer.
Precisament al núm. 41 (convent de les «Hermanas de la Cruz», ell s’hi acostava cada matí a la missa de les 7. Les religioses li deien «el devoto».
Des d’allà, es va reprendre la ruta fins al carrer Ferraz núm. 9, on hi havia l’Institut Llorente, lloc de treball de Rovirosa (any 1939).
La parada següent és la parròquia de «San Marcos», al carrer «San Leonardo» núm. 10. En aquest temple Rovirosa es va fer soci de l’Acció Catòlica, un pas fonamental en la seva trajectòria personal i en el seu compromís amb la fe.
Seguint el recorregut, la marxa arriba fins al carrer «Santa Cruz de Marcenado» núm.4, on hi havia l’empresa Rifá Anglada.Allà, Rovirosa va arribar a ocupar el càrrec de director tècnic, tot desenvolupant una intensa activitat professional que, amb el temps, donaria pas al seu lliurament ple a la missió apostòlica en el món obrer.
El següent punt va ser el carrer «Eduardo Dato» núm.12, on hi havia una capella clandestina, punt de trobada per a la fe en temps de dificultat.
El següent destí: el carrer «Bárbara de Braganza», escenari del que es coneix com la “segona conversió” de Rovirosa, als locals dels jesuïtes.
Després del dinar comunitari, el recorregut va concloure a la seu de l’HOAC al carrer Alfons XI.
Allí es troba un dels objectes més entranyables de Guillem, la seva sahariana blava.
Posteriorment, part del grup es desplaçà a «Valenzuela de Calatrava» (on es troba la tomba de Tomás Malagón Almodóvar).
Junt amb amb familiars, persones amigues i militants de la diòcesi de Ciudad Real i com cada any, es tracta de donar gràcies pel testimoni de servei a l’Església i al món obrer i de mantenir viva també la seva memòria.