16 jul. A l’hoacista Rufo, al Rufino Mañeru Sanz de Galdeano, fill de Villatuerta, incansable seguidor de Crist obrer
Amic Rufo !
Quin recorregut més intens, ple de fe i d’acció. Des dels joves salesians, l’HOAC, el món obrer, els pobres, la crítica compromesa, la teva alegria… fent camí cap al Cel.
Quin regal! Gràcies per tot, germà!
Vaig tenir el plaer d’acompanyar el Rufo en un equip d’iniciació a l’HOAC a Saragossa. Era un grup d’estudiants salesians que es formaven a l’ «Almunia de Doña Godina». Volien introduir-se més en el món obrer i camperol. Era un bon i gratificant grupet molt cristià i certament molt crític. L’esposa del Rufo, la Maria Jesús, també va estar des de molt jove al nostre costat i lluitant a la sanitat. Sempre hem mantingut l’amistat, sempre hem estat germans. Que Déu el continuï tenint entre els seus preferits. En pau descansi.
Fermín I. Rodrigo Lázaro
Rufo, germà, militant, amb la teva veu temperada de vent aragonès, t’has anat —sense avís— com se’n van els justos: amb l’ànima plena d’Evangeli i el cor en vaga contra la justícia. Vas ser HOAC com qui és pa a la taula obrera, com qui sembra a cada trobada el llevat de l’esperança i la dignitat dels últims. No aspirant a ser déu sinó company, germà entre iguals, obrer entre obrers, militant a la trinxera del Regne. Avui, dia del Carme, t’abracem des de Biscaia com qui entona un cant de gratitud i lluita compartida: – Javi Santiago va dir: referent serè, militant sencer, descansa, Rufo, en la pau del Crist obrer! – Casilda va xiuxiuejar: et recordarem sempre, Rufo, a la falda del nostre Pare-Mare Déu. – Javi Madrazo va cridar amb l’ànima: autèntic referent, obrer cristià, intercedeix per nosaltres des del camp d’honor de la lluita. – Carmen va deixar caure la seva tendresa: el teu accent segueix ressonant, Rufo, entre festes, abraçades i assemblees. Descansa als braços amorosos d’Aquell que sempre et va sostenir. – Nekane, Amaia i tantes més: en Déu ja vius, com a llavor que no es perd, com a estrella de la nostra militància. |
Rufo, entre els desenganys del món tu vas saber no il·lusionar-te amb ídols, sinó esperançar-te amb Crist. Per això la teva mort, encara que ens fa mal, no és derrota sinó sembra. I aquí seguim, als Equips d’Equips, aferrats a l’Esperança certa que tu, germà, vas saber encarnar. Gràcies, Rufo. Ens veurem —com deia Rovirosa— al Regne… on el pa serà compartit, i la dignitat pa de cada dia. I mentre tu, Rufo, t’uneixes al cor etern dels qui van lluitar, aquí seguim —amb llàgrimes i força— empenyent l’arada del nou PGR [Ple general de representants], teixint comunitat amb mans diverses, trencant murs i obrint les portes del cor obrer a migrants, a descartats, als qui encara busquen lloc, nom, pa, i esperança —sigui a l’església o a cada barri—. Que la teva memòria ens espavili la consciència, i ens faci més germans, més comunitat d’iguals, més Església encarnada, més HOAC… a l’estil de Jesús obrer i ressuscitat. Descansa en pau, Rufo. Present a la nostra lluita. Amén. Pepelu Iglesias Meilán 16 de juliol de 2025 |
«Noticias Obreras» recull les paraules fusionades del teu equip Saldebro, Rufo, i de la teva comunitat parroquial.