18 febr. ENRIQUE DE CASTRO LÓPEZ-CORTIJO 1943-2023
El nostre agraïment per la teva vida de fe i acció compromesa amb les persones que el sistema descarta
Vaig conèixer el nostre amic, Enrique de Castro, a través de la Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà (CCMC), allà pels anys 90.
Ens visitava sovint amb motiu de xerrades, contactes i ajuda mútua i permanent. Coincidíem també a les trobades que fèiem a Madrid com a Coordinadora estatal. I en algunes ocasions he assistit a altres activitats organitzades des de la Parròquia de San Carlos Borromeo (Entrevies, Vallecas. Madrid), com ara el 2007 la visita solidària del teòleg brasiler Leonardo Boff.
Sempre em va sorprendre la facilitat de l’Enrique per establir converses i apropar-se a la situació concreta de la gent, la seva manera de acompanyar-la fins les últimes conseqüències donant preferència sempre al protagonisme i discerniment de les persones afectades per la presó, l’exclusió, l’empobriment, la marginació i la repressió. La dignitat i la centralitat de la persona, filla de Deu, ha sigut per ell l’eix de la seva vida i del seu testimoni. La seva entrega i el seu acompanyament a les víctimes d’aquest sistema capitalista, radicalment injust, pervers i deshumanitzador, ha estat una font de militància, compromís i solidaritat per a tanta i tanta gent. Gràcies, Enrique !
Gràcies també pel teu llibre “Dios es ateo” que descriu molt bé el nucli del que tu practicaves: l’Amor, l’entrega total i desinteressada als altres, al pròxim, als empobrits i a les seves lluites per la Justícia.
Sempre seguiràs entre nosaltres!
Descansa en Pau
Fermín Isaac Rodrigo Lázaro, militant de la GOAC
Enrique, vida completament compartida!
Enrique ens va mostrar un altre rostre de l’Església, cosa que va obrir el retorn per a algunes persones. Ell no solsllegia l’evangeli, el vivia i feia que nosaltres, la gent que érem amb ell, el vivíssim.
En el nostre cas, abans que existís la Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà, teníem dos companys en cerca i captura, i com a les Benaurances, els va acollira ca seva, sense conèixer-los de res.
Les seves ensenyances i les de la Coordinadora de Barrios de Madrid van suposar moltíssim peral petit grup que llavors érem ambels joves de Cornellà, en uns barris amb tants i tants problemes en aquells anys.
Increïble la seva energia i la seva labor.
Quanta estimació ens va donar, iquantes pautes per sobreviuredins del món que ens havia tocat.
Amb ell la vida era completament compartida. Mai no venia sol, a cada visita que ens feia, acudia amb gent que es trobava com nosaltres. Eren comunitat, eren coordinadora. Així que nosaltres també ens vam batejar com a coordinadora. Ens hi van incloure, vam arribar a tenir una unitat enorme… i ben plural. Per exemple, el paper de les mares de presos i preses va ser vital.
Enrique i la seva gent es van preocupar pel meu germà, l’Eugenio (EPD), pels seus col·legues, pels casos de Reus i de Tarragona i la migració a Cornellà i el mal viure.
Enrique era el punta de llança. Ell, amb el seu perfil de «capellà obrer» tot ho mirava i tot ho veia: veia que als barris ens faltava de tot tret de la repressió.
Ell era l’ànima, tenia una personalitat magnètica… i ens va obrir les portes en tots els sentits. Ens acollia i, amb determinació, protegia aquells joves, no permetia que el sistema dels pals contra els pobresentrés a ca seva.
Fins sempre, pare, pare acollida, ensenyances i amor. Impossible oblidar-te. Agraïment immens.
Àfrica García-Rincón Caballero
