Ens vam aplegar més de 100 persones de diferents moviments i organitzacions, de 30 diòcesis de l’Estat espanyol.

Les jornades començaren amb una pregària i la presentació de les Jornades per part de Mons. Abilio Martínez Varea, bisbe d’Osma-Sòria i responsable de la Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), i d’Antonio Javier Aranda López, director del Departament per la Pastoral del Treball també de la CEE.

Seguidament Mariano Sanz Lubeiro, Secretari de Salut Laboral i Sostenibilitat Mediambiental de la C.S. de CC.OO. va exposar la seva experiència sobre “La seguretat i la salut en el treball”.

Prèviament, va recordar l’evolució de les normes de regulació de les condicions laborals des de l’any 1869 fins ara amb l’OIT, creada l’any 1919.

Ens va parlar de la importància de la participació dels treballadors als sindicats per cobrir més el control d’accidents, tenir uns recursos preventius, més personal que pugui revisar les condicions laborals i fer visibles les malalties professionals a fi de prevenir el mal i reparar-lo.

Ens va interpel·lar per fer nostres els problemes que pateixen molts companys i moltes companyes de treball.

Desprès, Miguel Cruz Santiago, militant de l’HOAC de Còrdova i president de l’Associació de Víctimes d’Accidents i Malalties Laborals d’Andalusia (AVAELA), va compartir el que fan en aquesta associació i com poden arribar als malalts o familiars de persones que han donat la vida en el lloc de treball tot i les dificultats que això suposa, no és fàcil. És una crida a escampar aquesta iniciativa a altres llocs per ser «llevat dins la pasta» i fer-ho extensible.

Als diàlegs de les dues exposicions  es va ressaltar, entre altres coses:

– Per a la cultura actual dominant, el caràcter objectiu del treball està per sobre del caràcter subjectiu del treball, o sigui, de la centralitat de la persona que el realitza. Aquesta és una de les causes per les quals hi ha molt baixa consciència sobre la sinistralitat i la salut laboral.

– La urgència d’un compliment exhaustiu de tot el referent a la prevenció de riscos laborals.

– La necessitat de replantejar el paper privat i mercantil de les Mútues, que haurien d’estar al servei de la gent treballadora i no retallant el seus drets a favor de les patronals.

– La urgència d’incrementar la recerca i d’ampliar la relació de malalties professionals, incloses, per descomptat, aquelles que es deriven dels treballs de cures.

– La inajornable obligació d’aprofundir en la crisi climàtica i la sostenibilitat ambiental en relació amb les malalties i la sinistralitat laboral.

– La necessitat de reconvertir els llocs de treball de les empreses tòxiques, de material de guerra…

– Es fa menció a la gran sinistralitat de persones migrades i sense papers.

A la tarda, es va projectar el documental «Perder la vida por ganarse el pan», fet a la Rioja i protagonitzat per famílies de víctimes.

https://www.youtube.com/watch?v=Pkz3QLOTHUU&t=490s

Hi va haver unes comunicacions d’experiències eclesials. I ens vam repartir en 3 grups:

1.      Visibilització, conscienciació i denúncia

Nieves Solana Gómez, de la Rioja, ens va presentar l’experiència de visibilització i lluita de la «Plataforma 28 d’abril, STOP accidents laborals»

2.      Acompanyar a les víctimes

Marta Oter García, de la diòcesi de Guadalajara, va explicar l’impuls de la recent creada Associació de Víctimes d’Accidents i Malalties Laborals de Castella-la Manxa. No és senzill, però estan disposades a fer el possible per arribar a la gent que pateix els accidents laborals i caminar en comú a la recerca de solucions factibles.

3.      Treballar amb les institucions

La directora del Secretariat de Pastoral Obrera de la diòcesi de Cartagena, Candelaria Hernández Rosique, va presentar l’experiència viscuda per a l’elaboració de la «Guia d’atenció a les víctimes d’accidents laborals i malalties professionals». Un admirable i constant treball de més de 5 anys, tot bastint ponts d’unitat.

El dia 27 al matí, vam acabar les Jornades amb una Eucaristia, presidida per Mons. Abilio, i un gest públic.

En aquest gest, organitzat per la JOC, vam compartir testimonis –tres n’eren de Catalunya– de gent que ha patit un accident laboral, i les xifres d’accidents que hi ha hagut a les diferents comunitats autònomes, sense oblidar el nombre de morts.

Totes les persones que hi érem vestíem una armilla com a símbol de solidaritat amb les persones accidentades a la feina.

Amb la lectura del manifest confeccionat col·lectivament durant les Jornades, va arribar el moment de la cloenda. Tothom vam partir cap a les nostres diòcesis amb l’ànima plena de solidaritat obrera i fraterna, de reptes i de pregàries a Déu Pare-Mare.

Àngels, Berchmans, Èrika, Fermín i Llum, goacistes a les Jornades d’Àvila