El Moviment Feminista sol·licita als governs basc i navarrès l’obertura urgent d’una taula intersectorial per abordar la crisi de les cures després de l’èxit del 30N, una jornada de vaga feminista general històrica

El Moviment Feminista Autònom d’Euskal Herria va concloure fa gairebé un any que la vaga general és l’eina adequada per iniciar una transformació social, econòmica i política. El 8 de març passat, van anunciar que aquesta tardor celebrarien la primera vaga feminista general per reivindicar el dret col·lectiu a rebre cures, per defensar un sistema públic, i fins i tot comunitari, i per dir, alt i clar, que la frase “posem la vida al centre” no és només una expressió. Van instar la majoria sindical basca a aclarir les agendes durant el mes de novembre per comprometre’s a tirar endavant aquesta vaga.

Font: El Salto

Text sencer:

https://www.elsaltodiario.com/euskal-herria/sociedad-vasca-lanza-un-ultimatum-huelga-feminista-general-basta-cuidados-privatizados-familiaristas

La jornada s’ha dividit en tres blocs: els piquets informatius del matí —dues detingudes a la fàbrica Michelin (Gasteiz), 21 identificacions a diversos punts del territori—, les accions simbòliques del migdia —cinc arrestades després d’encadenar-se a la porta de la Diputació de Gipuzkoa— i les multitudinàries manifestacions de la tarda, que han omplert els carrers a les quatre capitals d’Hego Euskal Herria (País Basc Sud) i més d’una desena de municipis. La de Bilbao ha estat emotiva —amb «bertsos», discursos amb una forta càrrega política i cançons en viu— i concorreguda.

Al novembre, més de 1.500 comitès d’empresa es van adherir a la convocatòria. Els nervis del llarg procés per organitzar la vaga possiblement van acabar quan bona part de la indústria va votar a favor —el comerç ha estat el sector més reticent a tancar, juntament amb els establiments hostalers—. ELA, LAB, ESK, Steilas, EHNE, Etxalde i CGT —a més de comptar amb el suport de CNT— han donat cobertura legal a aquesta mobilització capitanejada pel potent moviment feminista autònom d’Euskal Herria.

La vaga ha estat mixta. Els homes s’han acomodat als piquets i manifestacions liderades per les dones.

I la mobilització ha donat un paper rellevant a les treballadores de la llar i de les cures, i ha socialitzat la seva situació en les accions del migdia.

A l’Oficina d’Estrangeria, Mardenia Castrillón portava el braçalet taronja, indicatiu que ella ni tan sols té dret a vaga: “Avui no puc fer vaga perquè estic lesionada. Em vaig lesionar a la columna després de treballar onze anys cuidant la gent gran en una residència. Els metges diuen que el que és meu no dona per a una discapacitat, que només em correspon un 8%, així que res, que mentre pugui caminar, que tiri endavant. Però aquest dolor no es treu, no se’n va i no puc treballar. Visc de la caritat”, explica Mardenia Castrillón, treballadora de les cures racialitzada.

Maryuris Piñero també porta el braçalet taronja. Ara treballa quatre hores a una casa de Leioa, “tot bé”, diu, però durant una llarga temporada va estar interna. “És l’esclavatge del segle XXI. Treballava totes les hores de cada dia excepte les tardes de diumenge, que era quan podia anar al metge o tenir lliure. Només dormia quatre hores i m’havia d’aixecar a les 6 del matí”. “La injustícia és enorme per a nosaltres, per això cal la vaga d’avui”, afegia.

Nerea Lalinde, xofer de Bizkaibus, resumeix la reivindicació parlant de tot una mica, perquè es tracta d’això: “Hem de dir prou a la precarietat dels sectors feminitzats, que les treballadores de la llar no tinguin una jubilació digna ni gairebé dret a atur, i hem de sortir avui perquè necessitem cures pal·liatives dignes. Necessitem molt més. És tan indignant que hàgim de lluitar per aquestes coses”.

El Departament de Sanitat del Govern basc va informar la setmana passada que reduiria, encara més, els horaris d’atenció dels centres d’atenció primària durant el pont de desembre i el Nadal. Dies abans es presumia que les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques s’havien escurçat a 61 dies, però amagava que l’espera per a un especialista s’ha doblat només en un any: de 39.034 pacients esperant 69.532 en un any, informava Gara. Osakidetza acumula vagues i manifestacions, com ara les residències i el sector de les cures en general —centres de menors, per exemple—.

La vaga també ha estat un pols polític a una gestió neoliberal de les arques públiques —EH Bildu, Elkarrekin Podemos i Sumar Mugimendua s’hi han adherit—. Els parlamentaris de les esquerres han acudit avui només a debatre les lleis de Salut i Patrimoni. S’han sumat a les mobilitzacions gairebé tots els consistoris de Gipuzkoa, tant el personal contractat com el subcontractat a Irura, Anoeta, Mutriku, Aretxableta, Azpeitia, Oñati, Arroste, Orio, Tolosa, Beasain, entre d’altres. Ha fet efecte a les comarques biscaïnes de Busturialdea, Gernika, Durangaldea i Arratia, amb poliesportius, centres culturals i oficines de turisme tancades, així com incidència a Barakaldo i Galdakao.

“Davant la manca de propostes polítiques”, per part dels governants, “hem conformat un Acord social entre les integrants del moviment feminista, agents socials i sindicats que ens hem unit en aquest procés”, indica el moviment feminista. “Demanem voluntat política urgentment, no ignoreu les nostres peticions. Avui ha estat una fita, però no és el final. Queda un llarg camí i tenim la certesa que hi haurà moltes fites com aquesta. Sortirem amb fortalesa de la mobilització d’avui i seguirem mobilitzant-nos, teixint xarxes i assentant bases sòlides”, afegeixen. Avui ha estat un dia històric i el principi de la segona etapa d’aquest procés que es va iniciar a la pandèmia, quan el sistema va mostrar les costures i les cures públiques es van demostrar ineficients i insuficients.