El 14 de març, a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia, la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica) de les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu, va presentar el llibre d’edicions HOAC “Caminar juntas y juntos. Soñar la iglesia, vivir la misión”

L’acte va ser introduït per la presidenta diocesana, Èrika Fabregat Muñoz.
José Ignacio García Jiménez sj, director del centre d’estudis Cristianisme i Justícia, Fundació Lluis Espinal, va donar la benvinguda a tothom i va expressar l’alegria que suposa compartir amb la GOAC l’espai i la comunió.

Va començar pròpiament la presentació del llibre amb l’al·locució d’Èrika Fabregat que, a més de donar també la benvinguda al públic i presentar als qui constituïen la taula, va assenyalar que el llibre era una interessant aportació sobre el sentit de la sinodalitat i que, a més, el plantejava des de diferents perspectives i amb diferents veus. De manera resumida va assenyalar quins eren els eixos temàtics dels vuit capítols i quins els perfils de les 6 coautores i dels 3 coautors.

 

Participants a la taula:
María Dolores Megina Navarro, presidenta general de l’HOAC i Jesús Martínez Gordo, sacerdot,
catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia del Nord d’Espanya, seu de Vitòria. Totes dues persones coautores del llibre. I Neus Forcano Aparicio, actual directora de Justícia i Pau de la diòcesi de Barcelona i membre d’Alcem la Veu. Ella va comunicar les seves impressions sobre els continguts del llibre.

 

L’autora de la presentació de «Caminar juntas y juntos», Maru Megina Navarro, com a presidenta general de la HOAC, va recordar la forma com el moviment es va situar durant la fase diocesana i continental del Sínode sobre la Sinodalitat. D’una banda, va dir Megina, cada diòcesi va organitzar la manera de participar-hi, sigui
directament com a moviment o cadascun dels militants en les comunitats en les quals es trobés integrat. De l’altra, va indicar que en aquest capítol del llibre es detalla l’essencial de l’aportació que l’HOAC, des de l’àmbit general, ha fet arribar en aquesta etapa del sínode. D’entre tota la seva intervenció, va assenyalar quines són les necessitats que es plantejaven en aquesta aportació:

• Repensar el nostre ésser i missió des de l’Eclesiologia del Poble de Déu i la
centralitat del baptisme i ressituar els ministeris eclesials, especialment el
ministeri ordenat i no tancar la porta a la incorporació de la dona als ministeris
ordenats a l’Església.

• Recuperar la centralitat dels pobres en la vida de l’Església.

• La reforma sinodal del procediment de discerniment i consulta previ al
nomenament de bisbes.

• Que determinats acords en tots els nivells eclesials només siguin adoptats per
procediments sinodals de consulta i participació on no faltin els laics.

• La reforma litúrgica que possibiliti l’acolliment del misteri, la celebració de
l’acció de gràcies, la vida espiritual i orant.

• La formació del laïcat en Doctrina Social de l’Església quan afecta la necessària
comprensió del treball humà i a la seva centralitat en l’arrel de la crisi ecosocial.

• El discerniment del paper de la dona a l’Església, des de la comuna dignitat
baptismal.

Per la seva part, Jesús Martínez Gordo, va fer unes quantes pinzellades sobre com a l’Església, al llarg de la seva història des del Vaticà I fins als nostres dies, han conviscut i conviuen diverses maneres d’entendre la sinodalitat. Va apuntar
esquemàticament els següents models:

• Unipersonal, absolutista o monàrquic, a més d’universal.

• Col·legial, codecisiu i deliberatiu, a més de catòlic proclamat al Vaticà II.
• L’unipersonal consultiu, recollit per Pau VI, Joan Pau II, Benet XVI.

• El model corresponsable baptismal i ministerial fundat en la infal·libilitat del
Poble de Déu i el consensuat proposat pel papa Francesc.

• I finalment, assenyalava el model sinodal vinculant desenvolupat per l’Església
alemanya.

Neus Forcano Aparicio va felicitar l’HOAC per l’edició d’aquesta obra i, del seu títol, en va destacar la importància de la paraula “somiar”. A continuació, va expressar algunes opinions des de la seva lectura del llibre. Va destacar de quin mode s’acullen en l’obra les veus de dones com ara Silvia Martínez Cano que, en el seu capítol, destaca com la sinodalitat requereix que la dona deixi de ser silenciada a semblança del mite de Casandra, i que sigui presa de debò l’experiència, la paraula i la vida de les dones laiques i consagrades.
Després d’un breu diàleg amb les i els assistents, l’acte va concloure amb les paraules de la presidenta diocesana de la GOAC, Érika Fabregat Muñoz, tot agraint a la cinquantena de presents la participació en l’acte i desitjant que la lectura del llibre ens sigui un estímul per a continuar caminant cap a una Església cada vegada més autènticament sinodal.

 

Gràcies a l’amabilitat de Cristianisme i Justícia,

aquí es pot seguir sencera

la presentació a Barcelona de «Caminar juntas y juntos»:
https://youtu.be/w2ovsBi1SJM?si=Z7sHMR8EViyoKRUC