18 juny Descansi en la Pau de Déu en Virginijus Ridikas
El diumenge 15 de juny, a les 10 del matí, a l’Església Arxiprestal i Parroquial de Santa Maria de Badalona, es va celebrar el funeral per Virginijus Ridikas (1976 – 2024), un badaloní sense sostre que va morir després de patir una greu desatenció institucional.
Virginijus era d’origen lituà, molt creient i veí des de feia força anys del barri badaloní de Canyadó. I aquesta desatenció sanitària i social que va haver de suportar en el darrer temps de la seva vida va posar en evidència com pot arribar a ser de deshumanitzat i cruel el sistema, sobretot algunes institucions públiques.
Gràcies al caliu veïnal i a la solidaritat de persones i entitats de Badalona, el seu cas no ha quedat en l’oblit. Ara, al voltant del 1r aniversari de la seva mort, el funeral en memòria d’en Virginijus ha comptat amb la presència de familiars, entitats socials i comunitats cristianes, i ha respost a l’esperit de reparació envers les moltes vulneracions al seu dret a una vida digna… per a ell i per a tantes i tantes persones que moren en solitud, exclusió i misèria.
Que mai més cap persona vulnerable mori sola i sense justícia.
Que no regni l’abandonament institucional ni la impunitat, sinó la vida en pau i per sempre en dignitat i plenitud… per a tothom, tothom, tothom.
En el funeral per Virginijus Ridikas, el goacista Xavier Becerra Castells va llegir el text inicial redactat per la Pastoral Obrera de Badalona:
«Ens hem reunit avui a l’església de Santa Maria de Badalona, per celebrar una missa exequial en record de Virginijus Ridikas. Una persona sense sostre, d’origen lituà, veí del barri de Canyadó des de feia anys, que va morir de manera tràgica ara fa un any,. Molts veïns i veïnes del barri el recorden com una persona amable, afectuosa i simpàtica que saludava a tothom i desitjava anar a Lituània a visitar la seva família.
Atès que Virginijus era creient catòlic, un grup de persones i entitats compromeses amb la causa de les persones sense llar i els drets humans, d’acord amb la seva família i amb el suport de l’associació Catalano-Lituana, hem volgut organitzar aquesta missa funeral en memòria seva. Ens ha semblat que aquesta era la millor manera de recordar-lo i acomiadar-lo dignament.
Volem agrair de manera especial a la comunitat de Santa Maria i al seu rector, Mn. Josep Teixidó, la seva generositat i comprensió per oferir-nos l’església per celebrar aquesta eucaristia.
Virginijus, una persona sense llar, anònima i sense veu com tantes d’altres que malviuen a la nostra ciutat, amb la seva pròpia experiència de mort destapa una esgarrifosa falla del sistema d’atenció sanitària i sociosanitària. Després d’un cúmul de desatencions de la malaltia que patia, va morir el 7 de juny de 2024 a l’Hospital Municipal. La manca d’atenció sanitària i social que va patir, posa en evidència fins on pot arribar a ser de deshumanitzat i cruel el nostre sistema d’atenció social.
Aquest funeral també vol fer visible que no ens resignem a que les injustícies que va patir Virginijus quedin segellades dins la seva tomba municipal. Al contrari, aquest cas reclama la millora dels protocols del sistema públic d’atenció sanitària a les persones sense llar, que garanteixi l’atenció sanitària i un tracte humà.
Unes dades que posen de manifest aquesta urgent necessitat: L’esperança de vida de les persones sense sostre està uns 30 anys per sota de la mitjana, i un 52% de les morts es produeixen al carrer, literalment, viure al carrer mata.
Aquest funeral, al voltant del 1r aniversari de la seva mort, vol ser un acte de reparació envers les moltes vulneracions que Virginijus va patir. Un comiat digne i d’acord amb la seva creença religiosa. Però, amb la seva mort, també fem present a tantes i tantes persones que moren en solitud i pobresa, excloses del confort i l’atenció que mereix qualsevol ésser humà.
A Badalona, són moltes les persones que dormen al carrer. Segons el darrer recompte de persones sense llar, realitzat a Badalona la nit del 6 al 7 de maig, 110 persones dormien al ras, un 20% més que l’any anterior.
A aquesta xifra, s’han d’afegir 214 persones més que van passat la nit en recursos habilitats per entitats socials de la Taula Sense Llar de Badalona, més del doble respecte el recompte anterior.
A més, cal tenir en compte les 291 persones que viuen en assentaments i habitatges inadequats i les 833 que estan rebent suport econòmic i acompanyament d’entitats per poder pagar una habitació.
En un context d’exclusió social residencial creixent, l’increment constatat de les persones que dormen al carrer, fa palès la necessitat urgent d’uns serveis municipals d’atenció a aquestes persones.
Actualment, Badalona, després que el govern municipal decidís tancar Can Bofí Vell, no compta amb cap equipament municipal de pernoctació ni cap menjador social, per a persones sense sostre.»
Badalona, 15 de juny de 2025
La regidora Maria Dolors Sabater Puig ha escrit a liniaxarxa.com: «Desenterrar la dignitat»
Hi ha qui diu respectar el Déu de la religió, però no respecta els fills de Déu que pateixen. Ho va pronunciar el jesuïta Isidre Ferraté parlant del liberalisme, i aquestes i moltes altres paraules carregades de profunditat espiritual i de realisme social van ser dites amb convicció i amor el matí de diumenge 15 de juny, a dins del temple de Santa Maria de Badalona, durant el funeral per Virginijus Ridikas, un any després de la seva mort.
[ L’article sencer aquí ]
Imatges del comiat en memòria de Virginijus Ridikas:
