17 jul. Del 14 al 16 de juliol a Mataró, s’ha celebrat la Trobada anual de la comunitat senegalesa catòlica resident a l’Estat espanyol
Goacistes d’origen senegalès hi han asistit les tres jornades. Altres militants de la GOAC, junt amb el consiliari Ramir Pàmpols Colomines sj, hi han participat el dissabte 15 de juliol, i ens expliquen la seva vivència.
«Un poble migrant reunit per la fe»
Ha estat una trobada ben enriquidora.
Hi havia moltes criatures. Ateses per monitores joves, practicaven jocs i convivència. Déu-n’hi-do també el nombre de joves…!
Ens ha agradat d’allò més el ball africà: anaven acompanyant la pregària per una mena de dansa o ball de fons que la feia més atractiva. La música té les mateixes lletres amb què nosaltres hem pregat tradicionalment, però la dansa els dona un plus molt bonic.
Ens ha complagut la franquesa en acceptar que estiguéssim presents als debats de la seva Assemblea; l’afectuosa acollida que ens van donar; la gran llibertat entre totes i tots a l’hora d’expressar-se i presentar alguns problemes interns del col·lectiu; la vida i l’alegria que traspua tot el grup, i les ganes d’anar millorant la dinàmica de la Federació que estant intentant consolidar.
En efecte, ens ha enamorat l’alegria que tothom irradiava. A destacar l’alegria d’en Martin, militant goacista d’origen senegalès i resident a Mollerussa.
De part de la GOAC, el nostre consiliari, en Ramir, hi ha adreçat unes paraules.
Paraules d’agraïment per la invitació, l’hospitalitat, l’acollida i la confiança i accés a la seva Trobada.
En segon lloc, paraules d’explicació del que la GOAC és, la importància del mètode goacista de Formació, la triple comunió i altres trets del moviment. Per descomptat, ha compartit que, a Segòvia aquest proper mes d’agost, es celebrarà la XIV Assemblea General de l’HOAC.
Ramir ha expressat l’amor que tota la GOAC té vers en Martin Gomis i la seva família; que aniríem més cops a visitar-los, però de vegades no és pas fàcil, i, amb la seva simpatia, el consiliari ha explicat que ell també prové de terres lleidatanes.
Resum de la ponència del pare Jaume, escolapi amb molts anys de vida al sud del Senegal
Durant la conferència ha utilitzat els diferents dialectes del Senegal i el francès per fer-se més proper, si és possible, amb les persones de la Trobada i quan ho ha fet, la gent s’ha emocionat tal com Elisabet i Maria a l’abraçada.
La importància de viure la Trobada com a presència de Déu a les nostres vides.
«Maria pren la iniciativa de sortir de casa seva, del poble, i Elisabet surt al seu encontre amb els braços oberts plena d’alegria.
Això és el que estem celebrant aquí.
Cadascú hem vingut dels nostres llocs per viure la Trobada, l’alegria de veure’ns, animar-nos i motivar-nos per seguir aquest camí que Jesús ens vol mostrar.»
També ha compartit diferents moments de l’Antic i el Nou testament, de les trobades de Déu amb el seu poble.
«Jesús és el darrer profeta que ens convida a sortir a trobar altres persones.
Estem oberts a ser testimonis de la presència de Déu al nostre món.
Avui dia, el nostre papa Francesc també és font i motiu de trobada entre Déu i l’església. Donem gràcies a Déu.»
Àngels Majado Bruña, Manoli Prada Vega i Ramir Pàmpols Colomines
