Els drets socials es garanteixen fonamentalment amb bons serveis públics. Sense serveis públics no hi ha drets. Sense una sanitat pública, no es garanteix el nostre dret a la salut i amb ella el cuidar la vida.

Els objectius i els mitjans per a donar-los vida van units a la crida sentida a col·laborar perquè ningú no pateixi i perquè regni la justícia social, l’equitat i la fraternitat.

Un dels mitjans és el qüestionari o enquesta que es troba aquí i que ve introduït per aquestes reflexions:

La gent de la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica) creiem que, sense embuts, hem de defensar el nostre actual sistema de sanitat pública, aquell que ha de garantir el dret de tothom a la salut (segons l’OMS, salut és “un estat de benestar físic, mental i social complet” i no només l’absència de malalties).

Pensem que:

– la nostra sanitat s’està privatitzant; pels qui ara la impulsen, la salut és una mercaderia més de la qual treure’n beneficis;

– continuen les retallades al nostre sistema de Sanitat Pública, així com el desprestigi i la precarització; ho veiem en l’empitjorament de les condicions laborals del personal sanitari, les llistes de desespera, la manca de presencialitat, el menyspreu a les cures…

– progressivament s’està desmantellant l’atenció primària (la que rebem als nostres CAPs), tot dotant-la de menys recursos i prioritzant les inversions en l’atenció hospitalària (grans hospitals) i en fàrmacs que no sempre aporten beneficis per la salut.