01 jul. Convivència assembleària de fi de curs de la GOAC
El cap de setmana 27 i 28 de juny va tenir lloc, a la Casa salesiana del Tibidabo de Barcelona, l’Assemblea Diocesana de final de curs de la GOAC.
El dissabte, l’Assemblea Diocesana (AD) va començar amb la pregària. Tothom es va posar en les mans de l’Esperit Sant per tal que «ens ajudés a donar gràcies per l’oportunitat de participar en la comunitat que és la GOAC, per compartir la vida i caminar en unió i pels dons que ens ha concedit.»
A continuació, es va desenvolupar la reflexió “Viure la vida comunitària a l’equip”, en la qual s’hi van ressaltar les dificultats, i es van valorar els mitjans per «donar-nos suport mútuament, acompanyar-nos, ajudar-nos, com a equip, com a diòcesi i com a moviment també en l’àmbit general.»
Hi va haver un temps de treball personal i en grups petits per tal de posar en comú el nostre tarannà de germanor sobre la vida comunitària.
A la tarda, l’AD es va endinsar en la reflexió sobre el Quefer com a moviment, a fi d’estar més a prop del món del treball i a fi de donar respostes adients als nostres germans i a les nostres germanes obreres… després d’escoltar-los activament.
La cloenda de la primera jornada de l’AD va ser la celebració de l’Eucaristia on, juntament amb les Lectures i l’homilia compartida, també es van viure 3 diferents testimonis que naixien de preguntar-se «On veiem créixer el Regne de Déu?»
Els podeu llegir tot seguit. Veureu que els àmbits són: “el comitè d’empresa”, per la Mili Barea Arenas; “el compromís en les cures”, per la Carmina García Antolín, “les reivindicacions des d’ensenyament”, per la Maria José Humanes Calderón.
A més, trobareu les paraules de l’Érika Fabregat Muñoz referents als 4 anys de servei lliurats a la responsabilitat diocesana de Representació dintre de la GOAC, i la resposta agraïda de la Comissió Diocesana en la veu d’en Berchmans Garrido Pérez.
TESTIMONI DE LA MILITANT GOACISTA MILI BAREA ARENAS L’any 2019 i per primera vegada, es funda el comitè d’empresa. Som 154 persones que treballem a Aldees Infantils, algunes de les companyes d’aquesta candidatura ja no hi són. El 2022 es constitueix el comitè actual; jo hi participo, però vaig cedir les meves hores sindicals per diferents motius. Durant aquests quatre anys de compromís, el comitè ha defensat els drets i ha acompanyat les treballadores de diversos programes d’Aldees, tot tenint en compte com a gran prioritat la salut física i emocional en el dia a dia. Èxits assolits:
En aquest historial de quatre anys, hi ha una gran construcció del Regne, una dedicació i una cura per la classe obrera i la justícia laboral. Actualment estem vivint una situació de patiment, de malestar… Des del mes de gener, l’empresa planteja una modificació substancial del nostre horari laboral. Pretenen que totes les persones rotem en diversos torns: matí, tarda, nit i caps de setmana. Això fa que la conciliació familiar passi a un pla molt inferior, també provocarà que moltes persones que porten molts anys treballant-hi hagin de marxar per diferents motius, cura dels seus menors, transport per arribar a la feina, us recordo que treballem a Sant Feliu de Codines. Tot plegat crea un malestar entre torns, lluita de poder personal, cosa que va en contra de l’empoderament col·lectiu. Valorem que l’empresa no posa el bé del menor per davant, ja que amb aquest tipus d’horari els nostres infants perden el referent. L’empresa està cremant les companyes del comitè, les obliga a fer horaris de 40 persones matí, tarda, nit i caps de setmana 24 hores 7 dies per setmana, que després els desestima. Ni la IA realitza una cosa coherent. Una bogeria. Realment, on sento que hi ha una construcció del Regne és en aquest treball d’acompanyar cada negociació que realitzen les companyes del comitè, en les companyes que passen hores negociant per un bé comú, en les companyes que assisteixen amb les pancartes i xiulets a cada negociació sense descansar… I, en sortir les primeres de la negociació, ens veuen a la porta després de tres hores. El sento, el Regne, quan la Lorena, la Meri, la Maialen i la Lourdes ens diuen “si no fos per vosaltres abandonaríem”. |
TESTIMONI DE LA MILITANT GOACISTA CARMINA GARCIA ANTONLÍN
L’equip Brindis em demana un testimoni sobre el meu compromís amb les cures. Sobre això no tinc res formulat com a compromís. Però per a mi, la cura la sento com una cosa molt important.
Tenir cura és centrar-te en les persones i, sobretot, en les persones que tenen fragilitat o dificultats i intentar cobrir les necessitats. En això consisteix acompanyar i facilitar la vida dels altres.
Tinc debilitat per les persones grans: anar a visitar-les, acompanyar-les, escoltar-les. Acompanyar-les als hospitals… També em preocupen les cuidadores i intento alliberar-les de les càrregues.
La cura és necessària, és més, imprescindible. Això suposa estar sempre molt atenta a les persones i a tot el seu entorn. En això m’ajuda la formació de la GOAC, les reflexions a l’equip. Especialment, m’ajuda a valorar la persona per sobre de totes les coses. És una manera de construir el Regne, i es fa amb petits gestos, amb zel i alegria, amb bon humor; és important tenir un somriure present. |
TESTIMONI DE LA MILITANT GOACISTA MARIA JOSÉ HUMANES CALDERÓN Com veig créixer el Regne de Déu en les reivindicacions des d’Ensenyament Les primeres paràboles en què pensava eren aquelles que fan referència a com el Regne creix en allò quotidià (per exemple, en el llevat que fa créixer el pa)
També penso en la paràbola del sembrador, en què es fa referència a les petites llavors (per exemple el gra de mostassa), en posar els dons al servei del Regne…
I al final pensava en les paràboles on apareix l’alegria (per exemple, la dona que troba la moneda, la d’aquell que troba un tresor i ho ven tot per comprar el terreny…)
I per acabar… compartir el desconcert (personal i col·lectiu) perquè els sindicats s’hagin dividit acceptant alguns… Però també l’orgull que tants professors i professores no acceptessin, deixant clar que no es tractava només de diners… I en aquest voler continuar amb les mobilitzacions perquè no s’atenien les reivindicacions de col·lectius més minoritaris però amb molta importància… I en tot, evidenciar que això va més enllà i és un canvi en tot el plantejament educatiu. I, igual com el Regne es va construint, les reivindicacions també segueixen. |
UN GRÀCIES INFINIT!!! A TOTA LA GOAC 1.460 dies, 35.040 hores, 2.102.400 minuts. No m’ha semblat pas tant de temps!! Però sí, ja han passat! Fa 4 anys, en una assemblea de final de curs com aquesta i en aquest mateix lloc, donava el sí a una responsabilitat que em generava moltes pors i inseguretats. Alhora, moltíssima il·lusió. I realment, així ha estat! Els qui heu estat més a prop sabeu que, a nivell personal, no han estat uns anys fàcils. Segurament no més difícils que per a vosaltres, però no he sabut gestionar moltes situacions de la meva vida i això ha fet que no estigués centrada en el que havia o podia donar a la GOAC. El Jorge, el consiliari general, en el moment del perdó a les eucaristies sempre diu que és aquell en què el Pare ens perdona, però que també és el moment en què la comunitat ho fa. Així que aquí estic, davant del Pare i davant vostre, demanant perdó…
He dubtat tant de mi!! I sé que no he estat a l’alçada del que la GOAC es mereix. M’han faltat forces, m’ha envaït la tristor i he perdut força il·lusió. Tot i això, no puc més que donar-vos un GRÀCIES IMMENS, a tota la comunitat, al meu equip (a Crisol i a Brindis), a les CD, amb les que he compartit no només vida de la GOAC sinó la meva pròpia vida. Un GRÀCIES COLOSSAL a la meva família, a les meves filles Laia i Sara. Un gràcies…
Heu estat aquí, al meu costat, per sostenir el que em preocupa i em fa mal, el que ens preocupa i el que ens fa mal. Però també heu estat per celebrar les alegries i l’esperança posada en un món més just i humà.
Amb aquestes galetes, us volia correspondre d’una manera dolça tot allò que vosaltres, dolçament també, m’heu donat. GRÀCIESSSSS!!! UNA ABRAÇADA GEGANT!! |
AGRAÏMENT A L’ÉRIKA FABREGAT MUÑOZ PELS SEUS 4 ANYS COM A RESPONSABLE DIOCESANA DE REPRESENTACIÓ Estimada Erika, han estat quatre anys de servei en dues comissions diocesanes[1]. Tots i totes hem tingut la joia de compartir amb tu el pas per la responsabilitat. Cadascú aporta el seu gra de sorra des del que és i des de les circumstàncies que li pertoca viure. Conèixer-te, conèixer-nos, ens dona la possibilitat de fer d’aquesta responsabilitat que se’ns encomana una experiència comunitària, ja que no tan sols ens uneixen les tasques o l’amistat, sinó que són un intent d’aquest “estimeu-vos com jo us he estimat” a què Jesús ens hi convida. Aquest amor ho has mostrat de moltes maneres: Amb la delicada atenció a cada militant; amb el teu coneixement de l’església diocesana; amb el teu afecte als militants d’altres moviments; en posar als nostres gestos públics les paraules del que la GOAC volem ser i viure; vetllant per la unitat i la fidelitat a allò que ens proposem com a moviment; amb la teva participació a la Comissió General, als Plens, a l’Assemblea General… I aquestes tasques, que de vegades, a causa de les circumstàncies personals i familiars, es poden viure com una feixuga càrrega, ens has donat testimoni sobrat que han esdevingut un acte generós d’amor i de servei. Érika, Déu t’ho pagarà, però a nosaltres ens toca donar-te les gràcies per tot allò que ens has regalat. Moltes gràcies pel teu servei, en nom de la Comissió Diocesana, de la nostra assemblea, suposo que també pels nostres germans i germanes de l’HOAC general. Seguim el camí, fins a la propera, que serà demà a l’altar d’una vida oferida pel Regne d’Amor i justícia a la qual ens crida Déu, Pare i Mare. [1]. Nota de la Redacció: A la GOAC (en castellà HOAC), una CD (comissió diocesana) és l’equip coordinador d’aquest moviment de la Pastoral Obrera en l’àmbit de cada diòcesi. Les funcions es troben explicades en aquest petit vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=WOVkt6LVbvE
|
El diumenge iniciàvem la jornada amb la pregària demanant a l’Esperit que ens obri la ment i el cor a l’escolta de la seva paraula per tal de viure la voluntat de Déu Pare-Mare. A continuació reflexionarem sobre l’extensió, difusió i iniciació, l’organització de la diòcesis i vida comunitària on compartirem els nostres desitjos de compartir la vida de la GOAC amb les persones amb les quals tenim relació i acabarem l’Assemblea amb el dinar. |
