En record de Gregoria Contreras Pérez (EPD), que durant tants anys va representar la GOAC a la Plataforma d’entitats cristianes amb les persones migrants, oferim aquest resum de la crònica ^(*) que alhora agraïm:

Celebració del 20è aniversari

La Plataforma d’entitats cristianes amb les persones migrants va néixer com a resposta a les mobilitzacions i les tancades d’immigrants sense papers del 2005 (iniciades a l’Església del Pi), que feien visible la greu realitat de la irregularitat administrativa i la manca de drets. La tasca de la Plataforma s’ha consolidat com un espai de reflexió, coordinació i intercanvi, fonamental per a l’acció col·lectiva i la incidència política. Actualment, davant l’augment dels discursos d’odi, la Plataforma es considera “més necessària que mai”.

L’acte es va iniciar amb la presentació de Joan Cabot i Elisabet Ureña, membres de la Coordinadora de la Plataforma.

Després d’un vídeo commemoratiu que repassava la trajectòria de la Plataforma, van intervenir David Moya (Director General de Migracions i Refugi, Generalitat de Catalunya) i Sònia Fuertes (Comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona).

Per la seva banda, Mn. Joan Costa (Delegat de Pastoral Social i Caritativa de l’Església de Barcelona) va agrair la tasca realitzada, tot subratllant que la motivació de les entitats cristianes és l’Evangeli. Va citar el papa Francesc per la seva crida a trencar amb la “cultura de la indiferència” i a fer un “nosaltres més gran”, sempre recordant que les persones migrades són “les nostres germanes”.

Tot seguit, es va visionar un vídeo commemoratiu que podeu veure clicant aquí

Taula Rodona: Causes Estructurals i La Força del Contacte

La taula rodona va estar formada per Miquel Essomba, Blanca Garcés i Pepe Rodado, i Judit Bonet va ser la moderadora.

Miquel Essomba va dibuixar el marc general recordant que els discursos d’odi i rebuig s’han intensificat. Va citar dades que mostren com la immigració s’ha convertit en el segon problema percebut per la població espanyola, i va argumentar que aquesta percepció és part d’un relat pervers construït i finançat per oligopolis econòmics, a fi de fomentar un “enemic fictici” que genera por i divisió. Va dir que cal anar més enllà i, sobretot, denunciar les causes macroeconòmiques.

Blanca Garcés va definir el moment actual com a crític, a causa de la creixent desigualtat social i la fracturació del país. Va recalcar que les tensions relacionades amb la immigració sovint no tenen a veure amb la diversitat cultural, sinó amb qüestions socioeconòmiques mal resoltes, com ara l’accés a l’habitatge. Garcés va subratllar que la irregularitat administrativa està profundament lligada a la informalitat del mercat laboral, especialment en sectors com les cures i l’agricultura. Cal recuperar el concepte de classe i reforçar el capital social per crear teixit comunitari i combatre la desigualtat.

Pepe Rodado va aportar la visió des del treball a peu de barri, tot emfatitzant la importància de la praxi per trencar prejudicis. Va explicar l’anècdota del veí “Pedro”, que comprava els discursos xenòfobs fins que el contacte directe i la convivència amb joves migrants el van fer canviar la seva perspectiva. Rodado va destacar que la Plataforma ha de continuar facilitant aquesta trobada i aquest contacte directe, ja que les dades per si soles són “fredes”.

Les persones ponents van coincidir que la manera de desfer els antagonismes és a través de la recuperació de “lo comú” (lluites veïnals compartides per obtenir serveis). També es va qüestionar el model social actual, basat en “vides precàries” amb salaris mal pagats que no poden sostenir les cures.

Un dels reptes més urgents que es van reiterar és la denúncia de la disfunció en el sistema de regularització, on, tot i les reformes del reglament, les persones troben obstacles insuperables per aconseguir l’oferta de treball necessària, i cauen en una frustració enorme.

L’acte es va tancar amb la lectura del Manifest de la Plataforma d’entitats cristianes amb les persones migrants. El document assenyala que Catalunya ha estat històricament una terra d’acolliment i que la contribució de la població, que ha passat de poc més de 6 milions d’habitants a 8 milions en 25 anys, és imprescindible. Per llegir-lo cliqueu aquí

De les reivindicacions clau del manifest, en destaquem:

– promoure vies justes i humanitàries de regularització per garantir estabilitat i drets;

– assegurar l’accés universal a drets fonamentals (sanitat, habitatge, feina, educació) sense excepció;

– aplicar polítiques públiques amb perspectiva antiracista;

– revisar les lleis que no posen la persona al centre, i

– fomentar una cultura de respecte a la diversitat, tot promovent la participació de les persones d’origen migrant en tots els àmbits.

El manifest conclou amb una crida a la consciència col·lectiva i a actuar, movent-se per la convicció que totes les persones són iguals en dignitat i que només des del diàleg i el respecte es pot construir una societat inclusiva i justa.

Mamen Fernández Orio i Ramiro Pampols Colomines

 ^(*) Article sencer: aquí

_____________________