23 nov. Benaurades les persones que treballen per la pau
«Si ens dol, hi ha esperança. Si som amb les víctimes, solidaritat. Si denunciem les atrocitats, guerres i genocidis, caminem cap a la pau.” |
Ens fa estremir el genocidi que continua patint Gaza. Però també i en augment, la Cisjordània ocupada (dècades d’assassinats i de destrucció i robatori de llars, oliveres… espais de culte). Així com el que està succeint a Sudan o a Centreamèrica… o el fet que, després de 50 anys de l’exili forçós del poble sahrauí a causa de l’ocupació il·legal per part del Marroc del Sàhara Occidental, aquest poble segueix privat d’exercir el seu dret a la lliure determinació i continua havent de suportar greus vulneracions de drets humans.
Ens escandalitzen els nostres morts encara a les cunetes; o l’existència confirmada de “La Escombrera”, la fosa comuna més gran de Colòmbia; els falsos positius (assassinat de civils fent-los passar com a baixes en combat, aparentant resultats operacionals molt reeixits contra el narcotràfic i les guerrilles per obtenir descansos, condecoracions, retribucions econòmiques o altres reconeixements); els “safaris contra humans” en la guerra de Bòsnia; l’extractivisme de béns naturals –per al capitalisme, recursos naturals– perpetrat per les grans corporacions als diferents continents… Ens escandalitza la impunitat arreu per a la part victimària, i la criminalització, el descrèdit i la repressió per a la part de les víctimes (persones, organitzacions, comunitats, violència vicària, països del sud global…).
Ens admira la resistència noviolenta que trobem també per totes les geografies que pateixen conquesta, vexació, espoli, exili forçós, apatrídia… trauma, fam, violacions…
Ens emociona tothom que empatitza, no silencia, denuncia, cerca la veritat -la justícia- la reparació, actua amb el perdó humanitzador alhora que clama contra la impunitat… i educa amb les preguntes “On ha quedat el ‘mai més’?, Que no es referia a tots els holocausts?”
_____________________
Conèixer
En el marc de la reunió unitària solidària del passat 27 d’octubre, Cristina Mas Andreu, periodista catalana autora de “Palestina des de dins”, ens diu en la seva anàlisi sobre la situació en allà:
“Estem en un moment molt crític per al moviment de solidaritat. Hem de ser capaces d’explicar, en contra del discurs dels mitjans convencionals, que no ha acabat res. Palestina ha passat d’obrir els telenotícies a pràcticament ja no sortir-hi. S’està enviant el missatge que ja hi ha un pla de pau, i hem d’actuar contra aquesta idea.
El pla Trump no és un pla, sinó un titular, com els que fan els règims populistes. No s’ha aturat ni un sol dia l’assassinat de població palestina. És molt greu que després de tants dies no s’hagi forçat Israel a obrir el pas de Rafah. La falta de menjar continua sent causa de moltes morts.
Famílies palestines han tornat al Nord, però no pas a les seves cases, sinó a les runes.
Quant a Cisjordània, s’està parlant una mica més de l’assetjament dels colons, que actuen com el Ku Klux Klan. És molt agressiva la presència militar allí, i també l’expansió de. Als camps de refugi s’està havent de repartir menjar. L’impacte econòmic és duríssim.
Hem de recordar que res s’ha resolt i que hem de seguir més fortes que mai. L’onada de solidaritat que hi ha hagut arreu del món ha portat Israel a estar més aïllat que mai i, militarment, Netanyahu no ha pogut amb la ciutat de Gaza. Davant d’aquest aïllament internacional el “salvavides” ha estat aquest pla de pau. Per això cal fer aquesta feina pedagògica, tot comptant que no tindrem la cobertura dels mitjans.
A Palestina són conscients que a Barcelona ens mobilitzem molt i que fem molta acció. Ens estimen i ens demanen que no deixem de posar al centre Palestina, ni de moure’ns i d’exigir que acabi la complicitat amb l’estat d’Israel.
No mirar cap a una altra banda
Patti Smith, compromesa cantant i poeta estatunidenca, denuncia: “En ma vida he vist un món tan mogut pel poder i els diners.”
Francesca Albanese, relatora de l’ONU per a Palestina, adverteix que el pla d’alto el foc per a Gaza “és una mentida” en una entrevista per al podcast ‘On callen les armes’ del Centre Delàs. “En diuen alto el foc mentre els palestins continuen morint sota foc israelià.”
Els seus informes sobre els crims israelians contra Palestina molesten a Tel Aviv i a la Casa Blanca, i les seves investigacions sobre la complicitat d’empreses i d’Estats occidentals tampoc no han agradat gens a moltes capitals europees.
Ella parla l’idioma del dret internacional sense per, amb un compromís ferm, i ja prepara un nou informe, que estarà centrat en les tortures i abusos sexuals contra població palestina.
Ser a prop de les fonts d’inspiració i d’esperança… agrair i felicitar
Exemple del bon actuar són les periodistes que han rebut els Premis de Periodisme Solidari – Memorial Joan Gomis 2025:
Per trajectòria periodística, l’Almudena Ariza i per obra periodística d’actualitat i que dona visibilitat a la persecució política de la xarxa d’associacions palestines, Cristina Mora i Norma Nebot, de Fora de Quadre amb el reportatge «Espai Minvant».
https://foradequadre.org/projectes/documental-espai-minvant-shrinking-space/
__________________
Pregar i confiar en el Déu de Jesús, practicar el manament únic: l’Amor
Les vetlles de pregària davant del CIE, organitzades per Migra Studium…
El treball incansable de l’Associació Catalana de jueus i palestins Junts…
Totes les vagues de fam, cercles de silenci, pregàries comunitàries… són signes actius d’esperança.
Us deixem amb el record de la vetlla a Santa Anna, acte en què es va tenir absolutament en compte la paraula de la Comunitat Palestina de Catalunya:
https://goac.cat/vetlla-amb-testimonis-i-pregaria-contra-el-genocidi-de-gaza/
Benaurades les persones que tenen fam i set de ser justes, perquè seran saciades…
Llum Mascaray Olivera,
de l’equip Montserratí de la GOAC
(Germanor Obrera d’Acció Catòlica)
«Article publicat a la revista l’Agulla núm. 153»