21 des. Ben a prop de Nadal, creix la indignació perquè als carrers de Badalona són els nostres germans del B9, sense sostre ni aixopluc…
Dia de les persones migrants i que cerquen refugi, 18 de desembre de 2025. Hivern. Fred i temporals. Contínua privadesa de drets. A més, estigmatització i ni tan sols possibilitat de mantenir-se en situació d’infrahabitatge a l’edifici del B9. La «Casa del Poble» badalonina, és a dir l’Ajuntament, la vigília d’aquesta important data, envia 400 persones a la desolació, a veure’s obligades a viure sota algun pont.
«A Badalona tot és fora mida. La crueltat política i violència institucional també. De tanta magnitud només trobem precedents històrics per motius ideològics i polítics en període de guerres i dictadura»
De matinada han trucat, per tirar-los al carrer. Desallotjament massiu d’un aixopluc precari, per quedar a la intempèrie. Més de 400 persones. No és el primer cop per a moltes. Altres s’hi estrenen. Alguns encara encadenen itinerància des que el 22@ els va expulsar de Poblenou, d’altres han aconseguit sortir del pou malgrat les traves de la llei d’estrangeria. L’incendi del Gorg, fa 5 anys, és per a la majoria un record traumàtic que es reviu intensament en nits com la passada. Violència institucional que glaça cos i ànima.
En paral·lel, al Parlament, es tramiten esmenes a la llei per erradicar el sensellarisme, esmenes que equiparen els assentaments a viure al ras, i que articulen les obligacions per a la defensa explícita de drets humans i compromisos humanitaris per a qui pateixi aquesta situació de vulnerabilitat. Per als del B9 aquesta llei arriba massa tard. Tot i que tampoc han servit de res totes les altres lleis que ja existeixen i també marquen obligacions en el deure de protecció: les administracions directament no ho compleixen, especialment a Badalona.
A Badalona tot és fora mida. La crueltat política i violència institucional també. De tanta magnitud, però, només trobem precedents històrics per motius ideològics i polítics en període de guerres i dictadura (com s’explica a Els 50 de Badalona de Mateu Chalmeta i Joan Villarroya, 2023, la història dels badalonins deportats als camps nazis). Per racisme institucional no consta fins ara cap barbaritat com la comesa amb el B9, amb l’abandonament massiu de persones migrants majoritàriament africanes. En el passat, fins i tot durant la dictadura, els assentaments de persones migrants es respectaven.
A la portada del llibre Llefià, de la barraca a la dignidad (Juan Rico Márquez, 2010) s’hi reprodueix una emblemàtica fotografia de Josep Cortinas de l’any 1952, del fons del Museu de Badalona, que mostra la vida a les coves i barraques que omplien l’actual plaça de l’Amistat al barri més poblat de la Serra d’en Mena, ben a prop del riu Besòs. Els assentaments irregulars i precaris de famílies immigrants eren freqüents durant el “desarrollismo” franquista. Barris sencers de la ciutat estan poblats per biografies que ho han viscut en primera persona.
Si l’any 1952 hagués governat a Badalona l’actual alcalde del PP, potser totes aquelles famílies que deixaven les seves terres natals buscant un futur més pròsper haurien sigut tractades com a delinqüents i expulsades amb hostilitat i violència? O aquest tracte només se’l reserva per a famílies africanes? Albiol hauria fet valdre la il·legalitat d’ocupar terrenys sense títol habilitant per foragitar-los i negar-los hospitalitat i acollida humanitària? O aquest tracte només és per a qui prové de fora de les fronteres de la sacra pàtria borbònica? S’ha de posar paraules a la funció dels assentaments en els processos migratoris.
En aquest horror al B9, l’Ajuntament de Badalona ha comptat amb la Generalitat com a còmplice, i junts han desplegat un monumental operatiu policial -no pas social- per provocar un augment de sensellarisme sense precedents. Ja va passar amb el tancament de Can Bofí Vell, llavors van ser 40, ara 400. Abocats a l’extrema precarietat i a una mort prematura: segons el col·legi de metges de Barcelona, l’esperança de vida de les persones sense llar és 30 anys inferior que la població general, i la mortalitat entre 3 i 4 vegades superior. Generalitat i Ajuntament, provoquen amb deshumanització política, l’empitjorament de les condicions de vida, contradient els principis de servei públic i respecte als drets humans que se’ls suposa.
Per més delicte, la jutge va posar condicions i se suposava que les administracions havien d’oferir recursos, però al B9 avui el suport l’oferien les entitats humanitàries i de defensa de drets. La descoordinació i falta d’alternatives d’aixopluc ha deixat en evidència les institucions, amb intencions poc dissimulades: el cordó policial ha anat empenyent als desallotjats fins arran de mar. La dignitat l’han posat per sobre de tot, les persones desallotjades. Els seus cants i balls de resistència han sigut una lliçó.
La lluita per l’habitatge per a tothom i la reivindicació dels drets humans sense exclusions no s’aturarà. La solidaritat davant aquesta emergència creixerà. Altra vegada el poble salvarà el poble, i potser la consciència dels danys estructurals que provoca el model econòmic que ens domina, augmentarà. Però per sobre de tot estem davant un episodi de racisme institucional. Racisme institucional nu i cru. Albiol és racista, odia als pobres i usa l’odi com a eina electoral. I per a això no hi ha cap justificació ni encobriment tolerable, i avui la Generalitat li ha seguit el joc.
Maria Dolors Sabater Puig,
pedagoga, activista, regidora a Badalona, exalcaldessa de la ciutat i exdiputada de la CUP-Guanyem. I també membre activa del Sindicat de Mares (i germanes) en la Diversitat Funcional
Publicat a https://naciodigital.cat/opinio/assentaments.html
De la nota dels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense en relació al desallotjament de la nau B9 de Badalona: El desallotjament de la nau B9 de Badalona ens interpel·la amb urgència com a Església i com a societat. Centenars de persones han quedat al carrer, a la intempèrie, en ple hivern, sense que s’hagi contemplat ni tan sols una «treva hivernal» com es fa en altres països europeus. Estem parlant de persones i per tant rebutgem els relats que els deshumanitzen pel fet de ser immigrants africans, negres i pobres: això és aporofòbia i xenofòbia. No són persones? Els cristians, no estem cridats a «estimar-los com a nosaltres mateixos» (Jn 13,34-35)? L’Església catòlica fa temps que assenyala un model alternatiu i integral de gestió de la immigració. En cap cas la solució passa per claudicar del diàleg ni per enfrontar els ciutadans precaritzats. Busquem camins que garanteixin drets, seguretat i convivència per a ells i per al conjunt de la ciutadania.
|
[…] «La legislació en matèria de drets humans és clara. Desallotjar una persona en ple hivern i deixar-la sense llar constitueix una greu violació del dret a un habitatge adequat i d’altres drets humans. Desallotjar repetidament persones sense oferir alternatives d’habitatge pot constituir un tracte cruel, inhumà o degradant, estrictament prohibit pel dret internacional dels drets humans,» van advertir. […] El desallotjament ha anat acompanyat d’un discurs estigmatitzador per part de les autoritats públiques, que descriuen tots els que viuen a B9 com una font d’inseguretat a la zona i els titllen de delinqüents o violents sense aportar proves que ho demostrin. Els experts van instar les autoritats que cessessin la retòrica discriminatòria contra els migrants. “Aquesta retòrica és inacceptable, discriminatòria i profundament perjudicial”, van afirmar. […] |
No és seguretat. És xenofòbia i aporofòbia. L’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol (PP), persegueix migrants i persones pobres amb actituds pròpies del feixisme, vulnerant la Constitució i els drets humans. La Marea Pensionista de Badalona ho denuncia públicament. |