31 jul. Balanç del curs 2024-2025 pel que fa a alguns aspectes remarcables del quefer de la GOAC: La campanya, les obreres de la llar i de les cures i el centenari de la JOC
Dediquem aquest article a 3 persones que representen «orfes, vídues i estrangers» d’avui dia:
la Montse Aguilar Luis, de 51 anys, obrera de la neteja urbana de Barcelona morta recentment a causa d’unes jornades laborals excessives en plena ona de calor; la Carmen López, cuidadora que denuncia les condicions laborals i la negligència mèdica causants de la paraplegia que pateix des dels 37 anys, i l’activista palestí de 31 anys, pare de 3 criatures i coautor del documental No Other Land, Odeh Hadalin, assassinat per un colon israelià.
Jeremies 22,3
3 Això diu el Senyor: Defenseu el dret i la justícia, arrenqueu l’oprimit de mans de l’opressor, no maltracteu ni injurieu l’immigrant, l’orfe o la viuda, ni vesseu sang innocent en aquesta ciutat.
Deuteronomi 10,18-19
[El Senyor] 18 fa justícia als orfes i a les viudes; estima els immigrants i els dona aliment i vestit. 19 Estimeu, doncs, els immigrants, ja que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte.
·······················
L’orfe, la vídua, l’estranger són a la Bíblia grups socials prioritaris d’atenció i de cura.
Jesús proposa l’estranger, el samarità, com a exemple a seguir.
Jesús s´hi identifica: «Vaig ser estranger i em vau acollir».
FRANCESC, Fratelli tutti 67
La GOAC ha dedicat la seva campanya a la defensa de la Sanitat pública al 100% i al dret universal a la salut. Recordem aquí, doncs, la carta adreçada per la Marea Blanca de Catalunya a la UE el dia 7 d’abril de 2025, sota el títol «Més que mai, la nostra salut no està en venda».
| I el manifest«És hora d’acabar amb el mercantilisme a la sanitat: per una nova llei que permeti una sanitat 100% pública», signat per la mateixa Marea Blanca, junt amb altres plataformes i sindicats del sector. |
Les obreres de la llar i de les cures organitzades van celebrar a Barcelona també enguany el seu dia, el 30 de Març. Aquí en teniu la crònica que en aquesta web va realitzar el Sector de Dones de la GOAC.
Després vindrien les intervencions d’una d’elles, la cofundadora de Sindillar Isabel Escobar, en el Dia de la GOAC i en la inauguració de l’exposició «Rostres i reptes del món obrer avui» per a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat:
El dia 30 de juny en aquella inauguració, la Isabel Escobar va parlar també de la col·laboració de Sindillar amb l’Assemblea de Famílies trencades per la DGAIA.
De fet, a principis de mes hi havia hagut una roda de premsa sobre la situació d’aquestes famílies.
I més recentment, el dia 22 de juliol, una concentració a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona:
No volem deixar al tinter la memòria dels patiments i dels assoliments de les joves cristianes d’altres temps. Les seves aportacions al sector de les treballadores de la llar i de les cures han estat cabdals.
En honor a la Isabel Escobar, d’origen xilè, recollim l’article «La JOC entre las Empleadas Domésticas», de la «Revista Pastoral Popular» (Xile, 1965):
S’hi expliquen les abusives condicions en què treballaven les empleades de casa particular a la dècada dels anys seixanta. No hi falten fets de vida de les afectades ni l’exposició de l’acció de la JOC (Joventut Obrera Catòlica) en suport d’aquestes treballadores, tot donant-los formació i apoderament, de manera que s’hi afirma «tenim vertaderes militants d’Església entre les empleades: elles representen l’Església en el seu gremi» i caminen cap a l’organització també sindical.
En conèixer la JOC les difícils condicions de vida de les persones que treballen a cases particulars (últimes restes de l’esclavitud a Amèrica), va decidir treballar de forma especialitzada aquest gremi i va llançar la «Federació de JOC d’empleades», que compta a Santiago amb 30 centres parroquials i 5000 sòcies.
També hi ha centres a altres ciutats xilenes. La crua realitat de les 200.000 empleades que hi ha a tot Xile:
– El 90% prové del camp.
– El 60% pateix analfabetisme.
Aquests fets fan que siguin preses d’abusos i d’injustícies, com ara esclavatge de treball, abús salarial, abús d’autoritat, abusos morals, etc.
Per a continuar llegint, premeu aquí.
Recomanem:
–> Els testimonis de l’Ernestina i de la Sagrario.
–> El documental «Somos trabajadoras» de la RTD d’Hondures (en català, la Xarxa de Treballadores Domèstiques d’Hondures), que recorre una dècada de lluita pels drets de les treballadores de la llar i de les cures d’aquell país i mostra les apostes de la RTD per la dignificació de la feina d’aquestes obreres.
–> El capítol 9 («Les treballadores de la llar») de l’obra «La JOC a Catalunya», de Francisco Martínez Hoyos;
– el llibre «Empleadas de hogar: trabajadoras de 3ª clase», de M. Bayón i G. Lázaro, de l’editorial ZYX, i
– el llibre «Criadas de la globalización. Servicio del hogar, género y migraciones contemporáneas».
–> «Criadas de la globalización» és actual i demostra que resten presents injustícies ben antigues, ens diu que encara hi ha molt de camí a recórrer.
–> I el llibre de ZYX és una denúncia. Els autors afirmen: «El principal text que ens va donar la idea va ser una enquesta-manifest de la JOC.»
Aquí en teniu un resum i aquí el manifest de les treballadores catalanes i madrilenyes de 1975.
Vivències en la celebració dels 100 anys de la JOC
28 de juny de 2025! Cent anys sent joves!
Somriures, sorpreses, petons, abraçades… moltes abraçades!!
Aquesta serà una jornada que quedarà en el cor de moltes persones. De les que vam ser allà, de les que no van poder venir, de les que ho estan vivint a través del que estem explicant i compartint a les xarxes i de les que vam recordar per no ser-hi ja entre nosaltres.
Totes som persones que afirmem que la JOC ha estat una veritable escola de formació, de formació de vida: ens ha ajudat a créixer per tenir una mirada crítica, un cor amorós i rebel i un cos actiu per transformar aquest món en un lloc just per tothom.
Per a algunes persones, el pas per la JOC va ser durant un breu temps. Per a d’altres, durant tota la seva joventut, i fins i tot algunes seguim ara en moviments adults.
Va ser un dia de retrobament, formació, reconeixement i moltíssima esperança.
La celebració del centenari de la JOC va ser també una expressió viva de l’agraïment que li tenim: la JOC ens ha donat el que som, el que fem i el que sentim.
Érica Fabregat Muñoz,
presidenta de la GOAC l’any de la celebració del Centenari de la JOC
Pinzellades
|
La celebració dels 100 anys de la JOC a Montserrat va regalar-nos: ● el retrobament amb persones antigues militants, acompanyants i consiliaris que havíem compartit fe i vida durant un temps; ● l’enfortiment de vincles entre els moviments especialitzats d’AC, ACO, GOAC, JOC i MIJAC; ● l’oportunitat de donar gràcies a Déu, Pare-Mare, per tanta vida entregada durant aquests cent anys en favor del Regne i de compromís amb el món obrer, o ● el naixement de reptes com ara compartir la vigència de la proposta, ja centenària, dels moviments apostòlics d’AC. Berchmans Garrido Pérez |
|
Hi havia gent amb la qual feia 30 i 35 anys que no ens havíem vist. Per tant, en molts casos ens vam reconèixer per la veu… o en treure’ns gorres i ulleres. Un dia molt intens i bonic. Van ser ben emotives les diferents trobades Una cosa molt gran va ser poder compartir el centenari de la JOC amb la Sara, la meva filla. Tere Sacristán Alonso |
|
Un dia de joia de gent amb la qual havíem compartit moltes vivències, molta vida. Per tant, les trobades i els retrobaments van ser genials. No així els parlaments. L’abat no va centrar-se en el món laboral, en el jovent, en les dificultats com ara la precarietat… Ens va tractar com una entitat més. M’hagués agradat que el centenari s’hagués celebrat en un barri obrer, a l’estil de les Festes de l’Acció de la JOC: en un poliesportiu, en un ajuntament… A Montserrat la cosa va quedar entre nosaltres, turistes i nosaltres. Grego Belmonte Ferrer |
|
Molta alegria de la retrobada amb militants de fa anys… també la presència de la mare i la germana… Molta abraçada i comunió. Maite Ramírez Faidella |
|
El centenari ha sigut un moment molt especial, de retrobar-me amb gent companya militant dels meus anys a la JOC. Gent que feia una dècada aproximadament amb qui no coincidia. I gent amb la qual feia Revisió de Vida Obrera i que ara ens veiem de tant en tant al barri, en alguna celebració comunitària de Nadal de la Zona de 9Barris… Em va resultar ben grat que passés en un ambient jocista, encara que fos així organitzat específicament per al Centenari. En aquest sentit, una experiència molt maca, molt agradable, trobar-me tota aquesta gent, constatar que la JOC ha ajudat a formar tantes persones cristianes que avui seguim militant en els moviments adults. I donar-me consciència que hem de continuar apostant per la JOC des dels moviments adults i com a les nostres responsabilitats de consiliaris i acompanyants del jovent de la JOC, que aquest compromís l’hem de mantenir en ferm. Roger Ortega Lluelles |
|
Un regal les trobades, acompanyaments, aprenentatges i, fins i tot, per poder rememorar i pregar pel meu germà Ramón, jove de la JOC, que va morir als 20 anys d’accident laboral (a una fàbrica paperera del nostre poble, Almazán). Jo tenia 13 anys. Fermín Rodrigo Lázaro |
|
De seguida em vaig inscriure a la celebració del Centenari. No vaig gaudir de jove de la JOC. Vaig iniciar-me en el moviment adult GOAC a l’edat de 30 anys i provinent del moviment obrer i dels moviments socials. No obstant això, sí he tingut el goig de col·laborar amb la JOC durant més d’una dècada com a consiliari. I mai no agrairé prou el que la JOC m’ha donat i he viscut que proporcionava a cada jocista jove i a cada espai eclesial o obrer on la JOC participava. Coincideixo amb tothom: Va ser un dia inoblidable. Em va emocionar especialment el testimoni de la jocista més gran de tota la festa, la Lourdes Burzón, que va entrar en contacte amb companyes de la JOC el 1950. Quants reptes ens depara el futur, oi? Visca per sempre la JOC! Llum Mascaray Olivera |
|
Em vaig sentir molt bé, sobretot veient feliços els altres com a capellà obrer observador privilegiat de 4 generacions. A «Evangelització» hagués calgut més aprofundiment. L’eucaristia, molt solemne. Reconeixement a l’esforç extraordinari d’organització. A pesar de ser poca gent, ho van fer molt bé. Ramir Pàmpols Colomines |
La resta de goacistes presents a la celebració han enviat aquesta poesia del Pepe Baena Iniesta, perquè la senten també seva:
|
Centenari Centenari rebel, esclat jovent, treball a tres: Jesucrist, Església, món obrer. Centenari de festa, gust de militància, tres en una peça: revisió de vida obrera, la campanya, l’acció celebrada. |
Centenari quotidià, tocant la realitat, Déu present: cap, cor, mans. Centenari d’orgull, evangeli multicolor, llegat del Cardijn: joves, obrers, cristians. |
