25 des. Agraïment per la vida exemplar de l’Amparo Serrano Llopis, goacista de les terres tarragonines, consegüent seguidora de Crist obrer
Cal donar gràcies a Déu pels 87 anys de l’existència de l’Amparo en aquest món. Ella, amb la seva empenta i el seu ampli somriure, ja gaudeix del banquet del Regne.
El dia 24 de desembre de 2025 ens ha deixat l’Amparo Serrano Llopis, per a la gran majoria de nosaltres la nostra Amparo, amiga i companya que vam conèixer juntament amb el Jaume, la Maria, l’Amadeu i l’Hermínia (EPD) quan ens vam incorporar a l’HOAC de Reus. Recordo que ella, junt amb la Carmencita i la Consol (EPD) conformaven equip a Tarragona. La relació que es va establir va ser ràpida i fàcil, una relació basada en l’amistat, el respecte i el compromís, ja que l’Amparo sempre va ser una persona alegre, dinàmica, amb molta força, empàtica i profundament creient. Com a presidenta de l’HOAC a Tarragona i posteriorment, sempre ens va transmetre els valors de la lluita per la classe obrera i per Crist obrer. Si volem caracteritzar l’Amparo, hem de veure-la de la mà del seu inseparable company de vida, en Pedro, l’amor per la seva família (pel seu fill i les seves tres filles, la seva nora i el seu gendre, les seves quatre netes i els dos nets) i el valor de l’amistat, tret important que la va definir com una gran dona, plena de coratge i lluitadora. Sempre hi haurà un lloc a l’HOAC que tant ella va estimar i sobretot als nostres cors. Descansa en pau, Amparo. Paloma García del Rincón |
Com una germana per a mi
Carmen Muñoz (Carmencita) |
Gran testimoni de fe i de compromís amb la classe obrera He tingut la sort de conèixer Amparo a través de la GOAC. Quan el meu equip de Tarragona va començar la Formació Inicial, ella ja feia molts anys que militava. Amb ella vam compartir espais de celebració i moments lúdics i gratuïts. A través d’aquestes trobades, vaig descobrir una dona activa, decidida, compromesa, amb molta vitalitat i curiositat, molt propera i afectuosa, un enorme testimoni de fe i de compromís amb la classe obrera. Luis Lorenzo |