16 set. Adeu agraït al nostre germà i consiliari Paco Xammar
Se n’ha anat el Paco Xammar, un jesuïta que va viure en un dels barris més humils i senzills de Tarragona, La Floresta. Va ser un home amb caràcter, de vegades dur, que es va convertir en un referent de la fe, creant una comunitat i celebrant missa en un senzill pis de La Floresta convertit en església; va ser un referent de la solidaritat entre els pobles, amb predilecció amb Nicaragua, tot organitzant brigades de solidaritat cap allà i sent fundador i dinamitzador del Comitè Óscar Romero a Tarragona durant anys; un referent també en la reivindicació i el moviment veïnal, amb la seva presència i activitat en la política veïnal als primers ajuntaments democràtics; un referent tot acollint persones vingudes d’altres països amb el desig d’una vida millor… Paco Xammar, exemple d’austeritat, humilitat, solidaritat, defensa de drets humans, constància, lluita, religiositat… Pili Romera Lorenzo |
En recordança d´en Paco Xammar Quan era jove i vivia a Tarragona, vaig conèixer Francesc Xammar. M’agradaria destacar de la seva personalitat i de la seva vida els aspectes següents: – Va ser una persona compromesa en múltiples lluites en defensa de les persones més necessitades dels barris de Tarragona i altres països, especialment de Nicaragua. – Va ser una persona coherent, vivia una vida senzilla i austera, sense luxes ni capricis.
Totes necessitem testimonis com el seu. Gràcies Paco Miguel Romera Lorenzo |
Dir unes paraules sobre en Paco Xammar sempre és una tasca agraïda. Després de la seua mort, et queda un ressò molt particular: d’admiració per la seua coherència, per la seua tenacitat, pel seu compromís obert a moltes realitats socials, tan a casa nostra com a Centreamèrica. Crida l’atenció l’acolliment que va ser capaç de suscitar allí on es feia present: des del seu senzill barri de La Floresta, als afores de Tarragona, fins el mateix Ajuntament de la ciutat, com a reivindicador dels drets ciutadans de la gent obrera dels barris marginals: La Floresta, Bonavista, Torreforta… Tot gràcies a la seua candidatura per a Regidor de l’Ajuntament al començament del període democràtic. També pel que fa a la creació de l’Escola d’Assistents Socials que va tenir una influència decisiva per poder impulsar les millores d’aquells barris, que el van votar massivament. Aquesta mirada universal, oberta a la realitat de la pobresa i les mancances de tantes persones, tant a Tarragona com a Nicaragua i Guatemala, cada lloc amb necessitats pròpies, el feia un home sensible i incansable a l’hora de buscar resposta a aquelles necessitats. El Comitè Óscar Romero va ser una altra dedicació a la qual es va lliurar a fons, tot aconseguint aglutinar un nombre important de tarragonines i tarragonins en les seues campanyes i conferències de sensibilització. Per arrodonir tota aquesta intensa activitat, acceptà ser consiliari de la GOAC (el nostre moviment especialitzat d’obrers cristians) de Tarragona, durant un llarg període de temps. Aquesta és una breu imatge d’una persona que va viure sòbriament, en un piset de La Floresta, durant molts anys, tot celebrant-hi l´Eucaristia tots els diumenges, amb un grup, potser petit, però decidit com ell a transformar el món, fent-lo un eco del Regne de Déu, en una terra molt estimada per en Paco. Descansi en pau! Ramiro Pàmpols Colomines sj |