24 febr. 59è. Aniversari de la mort d’en Guillem Rovirosa i Albet i 39è. aniversari d’en Tomás Malagón Almodóvar
En Rovirosa,
Déu ens hi posava davant nostre
un exemple viu
de com aquest cristià ha de tendir a ser.
(Tomás Malagón Almodóvar)
No feu plans ara;
no feu cap pla.
Deixeu que els faci Ell, i sotmeteu-vos,
segur del triomf.
(Carta de Guillem Rovirosa i Albet a Malagón)
Sentit enguany de la doble celebració
Aquest any de celebració de la XIV Assemblea General de la HOAC és especial ocasió per a celebrar les vides de Guillem i de Tomàs; per agrair el seu ésser apòstols del món obrer, i per sentir que se’ns envia a ser-ho com ells, i per, mitjançant la intercessió del servent de Déu, Guillem Rovirosa, i de Tomàs Malagón, posar en mans de Déu Pare i Mare, la nostra Assemblea General.
Celebrem el 59è aniversari de la mort d’en Guillem Rovirosa i Albet i el 39è aniversari de la mort d’en Tomás Malagón Almodóvar. Un 27 de febrer més volem agrair a Déu Pare i Mare el seu amor vers nosaltres, la gent obrera, per regalar-nos com a deixeble del seu Fill –el Diví Obrer de Natzaret– a Rovirosa, l’entusiasta apòstol dels seus germans i les seves germanes obreres, i a Tomàs Malagón, sacerdot de l’Església al servei de tothom, que sempre portà dins del cor un gran amor a l’HOAC.
Rovirosa
La vida de Rovirosa ha estat per a l’Església un veritable “miracle”, que 59 anys després de la seva mort ens continua enlluernant, fins a poder afirmar, sense por d’equivocar-nos, que en Rovirosa Déu ha visitat el món obrer.
Guillem va renunciar a tot, es vestí la seva granota blava d’obrer, se’n va fer un de tants i va compartir-hi la seva vida mostrar-los la insuperable dignitat de ser obrer, tan insuperable que va ser la condició que va triar per viure el Fill de Déu fet home, el diví Obrer de Natzaret com ell en deia.
Ell va adquirir després de la seva conversió, una convicció indestructible: en Crist hi ha la salvació del món obrer. Però un Crist “tal com és, sense pretendre perfeccionar-lo”. I al costat d’aquesta convicció, en descobrim una segona de la qual mai no s’hi va tornar enrere: Rovirosa va estimar i confiar veritablement en els obrers, en els quals veia present Jesús Obrer.
Rovirosa va ser la veu de l’Església i dels empobrits del món obrer. Déu mai no abandona el seu poble. Per mitjà d’en Rovirosa l’evangeli va ressonar amb veu obrera, i el món obrer va poder escoltar, en el seu mateix llenguatge, l’etern evangeli de Jesús, que tantes vegades se li havia segrestat.
Quan el 27 de febrer del 1964 Rovirosa mor, el P. Abat Cassià va escriure: “Rovirosa és l’home més espiritual que ha passat aquests darrers anys per Montserrat. Per mi, sempre serà un dels homes que més m’han ajudat a trobar Crist en els germans”.
Avui, la dignitat de ser una persona obrera continua sent vilipendiada. Tot està supeditat al mercat. Les ensenyances de Rovirosa són de rabiosa actualitat.
Malagón
Destaquem del pensament de Malagón:
Déu té a veure amb tot: amb el pa consagrat que posem a la taula de l’altar o al sagrari, i amb el plat buit que hi ha a la taula del pobre; amb el temple que el construïm i amb la cabanya en què malviu el marginat.
[…] el cristià ha de viure la humilitat, entesa com a reconeixement de l’altre en la seva transcendència. Igualment, ha de viure la justícia, reconeixent així que l’altre ha de ser el fonament de totes les relacions personals i socials.
I per tot això, ha de viure des de la fe, tot reconeixent Crist en l’altre, reconeixent la transcendència de l’altre com a mirall de la transcendència de Déu.
